NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 23

- Ho sento, ho sento molt, ho ha fastidiat tot, no t'hauria d'haver bessat, se que no sents el mateix i ara segur que et sents incomode al estar amb mi, no ho hauria d'haver fet, hauria de haver-mo guardat per mi mateixa, no volia posar amb risc la nostra amistat ja que ara ets la una persona que estimo moltissim que segueix amb mi. Dic plorant, ell encara em te abraçada, però de cop em deixa anar i m'agafa per els hombros obligant me a mirar-lo als ulls.
- Sam, saps que pasi el que pasi sempre estaré al teu costat i per sobre de tot sempre sere el teu millor amic, així que no diguis que ho has fastidiat perquè la nostra amistat és més forta que tots el contratemps que passen. Em diu sincerament, els seus ulls mostren emoció i els meus segur que també. Llavors em torna a abraçar.
El corresponc però llavors li dic a cau d'orella:
- Però Eric, tu m'agrades. La meva veu es fluixa, en ella es pot notar que he plorat.
- Segur que es algo passatjer. Em diu també a cau d'orella. Notar el seu alè fa que se'm posi la carn de gallina. Enserio creu que l'oblidaré així com així, que fent xisclar els dit faré que surti del meu cap, si s'ho creu va malament, però intentaré mantenir els meus sentiments a ratlla.
Assenteixo poc a poc el cap i ell m'apreta encara més al seu cos, si vol que l'oblidi va malament aixís.
Ens separem ell mostra gratitut als seus ulls i jo simplement somric.

Ha arribat el que és la pitjor hora del dia, la hora que ens hem d'anar a dormir, sera molt incomode, al menys per a mi, haver de dormir quan se que ell està al meu costat. Em preparo per entrar al llit, en trec les arrecades, em repatllo una mica el cabell, i llavors entro al llit, m'estiro, i m'intento posar comoda, l'Eric encara no ha arribat per això intento adormir-me ràpid, tanco els ulls amb força pero no funciona per res ja que no em ve gens de son. De cop la porta de l'habitació s'obre, ja està aqui l'Eric, intento fingir que estic adormida y no he vist ni notat que ha arrivat. Ell camina cap el seu llit i es tira de cop fent que reboti fins i tot el meu cap.
- Ai. Em queixo molesta. Ell em mira i riu.
- Sabia que estaves desperta, fingeixes com el cul. Diu rient.
Jo em giro mirant l'altre costat i tanco els ulls. Començo a notar que la son s'apodera de mi, quan de cop noto un esgarrifança, tinc molt de fred de cop intento tapar-me més però no puc, llavors s'em ocorreix una idea, poder acabo malament però bueno.
- Eric. Dic en veu baixa.
- Que? Diu mig adormit.
- Em pots abraçar mentres dormim, tinc fred. Dic nerviosa. Ell s'acosta a mi i m'abraça per l'esquena i jo al moment entro en calor, és molt agradable estar així, poder per ell no sigui res però per mi és perfecte.

Espero que us hagi encantat us estimoo loveee youuu💚💙💜💚💕