NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 19

Em llevo que son les deu, m'aixeco del llit i vaig a la cuina a esmorzar, paso per l'habitació de me mare, i no hi esta, quina novetat.
Entro a la cuina, i em faig una torada amb mantega i un got de llet amb cafè.
Quan ja he acabat vaig a la meva habitació i em vesteixo, em poso un short negre i una camisa blanca amb la qual es transparenten una mica els meus sostenidors. Agafo el mòbil i les claus de casa i surto de casa, anar a fer un tomb em sentirà bé.
Avui fa un dia assolellat, no hi han nuvols al cel, els ocells piulen, fa un dia simplement perfecte. Vaig al parc del costat de me casa, veig un banc, i m'hi asec. Els ratjos de sol xoquen amb el meu cos, estic tan relaxada, tanco els ulls, quedant-me mig adormida, però de cop i volta em toquen l'hombro fent que em desperti de cop, tardo en veure qui és el causant, però al final el veig, no se com però sempre ens trobem en aquest parc.
- Hola Sam. Em diu somrient, i s'asenta al meu costat.
- Hola Aroon, que tal? Li pregunto tornant-li el somriure.
- Molt bé, i tu? Em diu i disimuladament s'acosta una mica a mi.
- Bé. Li dic una mica borde i em separo una mica d'ell. Ell es torna a apropar a mi, i s'inclina, està massa a prop meu.
- Què em tens por? Em pregunta quasi xiuxiuegant. Té una mirada provocativa, em vull separar però no puc, estic congelada.
- No... Aconsegueixo dir, però la meva veu ha sortit fluixa.
Penso i arrivo a la conclusió de que si el besso podré aclarir-me sobre el que sento per l'Eric. Llavors sense que ell em pugui contestar aixafo el meus llavis contra els seus, al principi el pillo per sorpresa pero després em segueix, somriu lleugerament sobre els meus llavis, i llavors aprofundeix el peto, jo el segueixo, noto com el cor se'm accelera, les nostres llengües estan jugant, llavors em separo, ell em mira, te les pupil.les dil·latades, el miro, haig d'admetre que és molt guapo, i m'agrada però no tan com l'Eric, i sàpiguer això em mata, si li dic podem perdre la nostra amistad i ara mateix el necessito.
L'Aroon em mira somrient, i jo sense previ avis marxo corrents del parc, no em giro, no vull veure la cara que deu haver posat el pobre noi, segueixo corrent fins que m'adono que he acabat al portal de la casa del meu millor amic, el meu cervell diu que foti mitja volta i m'envagi però el meu cor diu que piqui al timbre i quan l'Eric m'obri em llanci a sobre d'ell i li fagi un peto al llavis, i l'abraci com mai l'he abraçar, però li faig cas al meu cervell, se que és millor. Em giro i començo a caminar.
- Sam? La seva veu fa que em giri de cop, merda m'ha pillat l'Eric allà, lo pitjor esque instintivament m'apropo a ell, i sense que pugui dir que fas a qui? O perque has vingut, ajunto els  meus llavis amb els seus.

Espero que us hagi encantat moltt, us estimooo, voteu i comenteu si us ha agradat, mercii a tota la gent que m apoiaaa, us estimooo💙💙💙💋💋❤❤