- T'acompanyo a casa? Em pregunta ella amb una veu que és simplement adorable. Jo assenteixo encantada.
Caminem una al costat de l'altre, no parem de riure, m'agrada molt haver-la conegut, a mi em costa massa socialitzar amb la gent però amb ella és diferent, ella em transmet molta confiança, llavors m'obro molt I m'agrada molt, ja que ademés jo a pures penes tinc amigues, és més l'única millor amiga que vaig tenir em va traicionar, és agradable tornar a tenir aquella sensació de confiança cap a una noia.
No m'adono i ja estem a me casa. La miro i ella a mi, m'apropo a ella I l'abraço, noto com el seu cor batega fort I tarda en reaccionar però al final m'abraça fort.
- Gràcies per el dia d'avui, fa temps que no m'ho passo tan bé. Em diu ella a cau d'orella.
- El mateix et dic. Li dic jo apretant-la més contra el meu cos.
Ens separem I ella em mira emocionada.
- Donem el mobil. Em diu quasi saltant de l'emoció. Jo obeeixo i li donc. Ella l'obre i va a contactes, apreta a nou i apunta un numero, llavors quan acaba de posar-ho em dona el mòbil.
- Te aixi podrem estar en contacte i podrem tornar a quedar. Diu ella llavors em fa un peto a la galta i s'enva literalment fent petits salts. Inconcientment les meves galtes es tenyeixen de color vermell. Realment m'agrada aquesta noia I tinc ganes de tornar-la a veure, sento que ella serà una persona molt important per a mi.
- Aquí estas. Sento una veu que em torna a la realitat. Em giro I veig a l'Eric apoiat a la porta.
- Hola. Dic jo amb un to neutre.
- On estaves? Em pregunta ell impacient.
- On estaves tu? Dic jo burlona
- He anat a donar un tomb per aquí. Em diu ell
- I jo també. Contesto
- Sola? Em pregunta, a que ve aquest interrogatori?
- Que més et dona. Li dic jo molesta, no ha de saber que faig sempre.
- Només preguntava. Diu ell defensant-se. - Diguem anaves sola, si o no? Pregunta insistint.
-No, no anava sola. Dic jo amb frustració.
- Ah no, i amb qui anaves? Ostia que putament pesat és aquest paio.
- Amb una amiga, alguna pregunta més, Sherlock? Li dic cansada.
Ell em mira com si m'estigues analitzant i abans de que pugui parlar vaig cap a l'habitació molesta. Que coi li pasa? Ni que fos el meu pare, no m'ha de controlar, jo faig el que vull i no li hagi de donar cap mena d'explicació.
M'estiro al llit i agafo el mobil, obro rapidament per whatssap a l'Alexa.
«hola Alexa, soc la Sam» Li envio. I al cap de dos segons em contesta
« Hola Sam! Que guay que podem parlar també per aqui, desitjo tornar-te a veure» Aquest missatge fa que em posi una mica vermella.
«quan vulguis» li responc, ella em contesta amb un
«que tal demà?» I jo sense pensar-m'ho dos cops accepto, deixo el mobil a la tauleta I inconcientment acabo somrient com una tonta.Espero que us hagi encantattt us estimoo moltttissimm
Digueu-me si us ha agradattt❤❤
YOU ARE READING
NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)
Romancesempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma" Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se" sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa" sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé" La Samantha ho sap més que ningú, ella semb...