NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 10

M'abraço a l'Eric i començo a plorar una vegada més. Ell m'acaricia els cabells i em diu que em tranquilitzi una vegada i una altre, pero jo simplement no em puc tranquilitzar, no sapiguen que res va bé, llavors al notar que no paro de plorar l'Eric es separa de mi i em mira preocupat.
- Sam que pasa? Explica'm que et pasa. Em diu ell i acte seguit tanca la porta i m'arrossega cap el sofà, els dos ens sentem, ell no para de mirar- me preocupat.
- Siusplau Sam explica'm que et passa, odio veure't així. El miro als ulls i repiro fort.
- El que passa esque tot va malament, el meu pare ens ha abandonat a mi i a me mare i jo no puc fer-hi res per a que torni, saps, ahir em vaig trobar a la meva mare beguda, ella ho esta passant fatal, i jo no hi puc fer res tampoc, i lo pitjor de tot això esque abans tenia a la meva àvia que m'ajudava amb els meus pares, però ara ja no hi és, i tampoc puc fer-hi res per a que torni, la meva vida es una puta merda i no puc fer res per a que tot sigui com abans, no puc fer res per a que la meva família torni a ser uns familia feliç. Les llàgrimes baixen sense parar dels meus ulls, però de cop algo me les atrapa, el dit de l'Eric està a la meva galta aixugant-me totes les llàgrimes que van caient i llavors sento com els seus braços m'atrapen en una tendre abraçada, apoio el meu cap a les seves estpatlles i ell s'acosta a la meva orella.
- Jo sempre estaré al teu costat per al que necessitis, i per tot el que hagi de passar ho passarem junts, mai no et deixaré sola. Em diu xiuxiuegant, jo assenteixo a les seves estpatlles, es separa de mi i m'agafa dels hombros.
- I si anem a dinar alguna cosa al restaurant d'aqui el costat. Em proposa.
- Vale. Li dic jo i somric lleugerament.

M'encanta aquest restaurant, és molt acollidor, ells mobles fets de fusta, les pareds també fetes de fusta, la llar de foc, ara apagada perquè estem a estiu, els quadres pintats a mà per el propietari del restaurant.
El cambrer ja ens ha portat el menja, jo m'he demanat una vadella amb bolets i l'Eric una paella de carn, jo personalment prefereixo la del peix però cadascu te els seus gustos, no?
L'Eric devora la paella com si no hi hagués un demà, jo en canvi menjo més lentament, al fi i al cap no tinc pressa. Als cinc minuts l'Eric ja s'ha acabat la paella.
- Pel que veig era bona,no? Li dic somrient.
- Molt. Diu ell una mica avergonyit. Em poso a riure per què de cop s'ha posat vermell. La vibració del meu mòbil fa que deixi de riure, l'obro i veig que es un Whatssap. És de l'Aroon.
AROON
Es clar que vull tornar a quedar amb tu! Que tal demà per la tarda al nostre parque;)?
El seu missatge fa que em possi vermella, intento dissimular-ho però l'Eric ho veu.
- Qui és, t'ha posat vermella de cop. Em diu somrient. No el contesto, em fa por dirli que es l'Aroon. Llavors a ell se li canvia la cara a seria quan veu que no el contesto.
- Es aquell noi, veritat? Em diu em un to molest.

ESPERO QUE US HAGI ENCANTAT, AVUI HE PUJAT 2 CAPITOLSS❤  EM SENTO ORGULLOSA DE MI MATEIXA😂😂😂, MERCII A TOTA LA GENT QUE M'APOIA A MI I A LA MEVA HISTÒRIA LLEGINT-LA I VOTANT-LA, MOLTS PETONS, US ESTIMOOO❤❤❤❤😍😍😘