sempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma"
Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se"
sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa"
sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé"
La Samantha ho sap més que ningú, ella semb...
No faig cas a l'Eric i em giro per seguir amb la classe. Sona el timbre per anuncia el pati, espero a l'Eric a la porta però ell em mira i s'enva amb uns tios i em deixa plantada, decideixo no fer-li cas. - Sam, vols que passem el pati junts? Em giro per veure qui m'ho ha preguntat i veig al Nil, li somric - Es clar. Li dic. Ens anem a un costat del pati on hi ha sombra i ens sellem allà. - A que et vols dedicar de gran? Li pregunto. Es queda pensatiu. - M'agradaria ser metge. Diu ell. - Enserio, que guay, i perquè metge? Pregunto amb curiositat. - Per dos raons, la primera perque m'agrada i la segon perque gràcies a un metge que no va voler fer be el seu treball me mare va morir. Se li escapa una llàgima. -I em vaig jurar de petit que seria metge i m'esforçaria el màxim possible per a que no li passes a ningú el que em va passar a mi. Les seves paraules m'han arribat al cor, l'admiro, perquè ha passat per una cosa horrorosa i vol intentar que mai ningú passi per això. M'acosto a ell i l'abraço fort, ell apoia el seu cap a les meves espatlles. - Gràcies per explicar-m'ho, ets una persona digne d'admirar. Li dic. - Gràcies. Diu i noto que somriu, cosa que fa que jo també somrigui. - Que cony feu? Sento que diu algú, reconeixo la veu al instant. -Eric. Dic i em separo d'ell. Miro a l'Eric, està enfadat i te una cara de gelosia cosiderable. - No portem ni una setmana i ja em vols canviar. Diu i s'enva, el segueixo. - Ets imbecil o algo? Només l'estava abraçant. Dic fent que es giri. - I perque coi l'abraces, si es pot sàpiguer. Diu amb ràbia, desde quan es tan gelós? - L'estava abraçant perque m'ha explicat que la seva pobre mare es va morir i s'ha posat a plorar, per això l'abraçava saps. Dic enfurismada. - No és excusa. Diu, quan diu això em donen unes ganes immenses de donar-li una bofetada. - T'acabes de sentir?!, és molt despreciable el que acabes de dir, es molt despreciable que la teva estupida gelosia de merda hagis dit això. Dic i m'en vaig enfadada.
Vaig a devant d'ell per no veureli la cara, estic massa enfadada, lo dolent esque vivim al mateix lloc ara. - Segueixes enfadada? Crida, l'ignoro. Arrivem a se casa i obra la porta. Entro i quan estic pujant m'agafen del canell. - Sam, perdona, m'he passat. Diu lamentat. - Joder si t'has passat, sort que ell no estava, i no t'he pegat perquè et tinc respecte. Dic mirant-li malament. - Ho sento, de veritat, no volia dir-ho, ho sento moltissim. Diu ell arrepentit. - Vale, et perdono. Dic amablement. Ell m'abraça i jo el corresponc. Es separa i em bessa apassionadament, posa les seves mans a la meva cintura i m'apreta cap a ell. Una de les seves mans puja per sota de la meva samarreta. Jo li baixo i el miro. - Encara no estic preparada Eric.
Espero que us hagi agradatt
❤LOVE YOU❤
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
