NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 40

Estic tan confusa, tot el que m'ha dit m'ha arrivat al cor però no puc evitar sentir que m'ha fallat. Vaig cap el menjador I em sento al sofà. Noto que estic cansada llavors m'estiro deixant el meu cap a sobre un coixí blanc que hi ha. Tanco els ulls. I si de veritat tot el que m'ha dit l'Eric, I si m'estima tant com jo a ell. Bueno això és bastant impossible perquè jo estimo a l'Eric d'una manera increible, mai havia estimat tant a algú de veritat que no, l'estimo amb cada part del meu cos, I malgrat el que va fer no m'agrada gens, l'haig de perdonar, perquè per mi ell és el més important del meu mon.
- De veritat ho penses? La veu em sobresalta.
- Que? Dic confusa I perduda. Obro els ulls I veig a l'Eric devant meu.
-  Et recordo que a vegades parles en somnis. Diu ell sense disimular un somriure. Em poso vermella.
- Estàs literalment com un tomàquet nina. Diu I s'apropa a mi. Quan està quasi al meu costat s'asseu al sofà I m'agafa les mans.
- De veritat que tot el que has dit és real? Diu ell mig somrient però veig que està bastant insegur cosa que trobo adorable.
- Cada paraula. Dic jo instintivament. Se li fa un somriure gran i precios als llavis.
-I tu? Dic jo nerviosa.
- Mai havia estat tan sincer obrint els meus sentiments. Diu ell fent que el meu cor acceleri el pols, noto com una onada d'amor inunda el meu cos, I em llanço a sobre d'ell I junto els meus llavis amb els d'ell. Ell es sobresalta però al moment em segueix.
- T'estimo vida meva. Diu ell en un sospir.
- Jo a tu també amor meu. Dic també sospirant. Ell entrellaça els nostres dits amb una mà I amb l'altre m'agafa de la cintura I fa que poc a poc ens estirem al sofà, ell va baixant els llavis al meu coll deixant-me petites marques, xucla la pell sensible del meu coll I jo deixo anar un petit gemec. La seva mà recorre el meu cos de dalt a baix fins que la para en un dels meus pits.
- Joder nena, perquè estas tant bona? Diu ell mossegant-se el llavi d'abaix.
- Perquè he après del millor. Dic jo imitant el seu gest. Ell riu I em torna a bessar. Em fa petits massatges per sobre el sostenidor I jo rapidament em trec la samarreta I el sostenidor quedan amb el pit nu. Se li obren els ulls.
- Deu meu. Diu ell. I baixa els llavis fins un dels meus pits llepant-lo molt poc a poc per no fer-me mal, noto el plaer, ell es treu la samarreta I m'agafa els meus pantalons, l'ajudo a que m els tregui.
- Estas segura? Diu ell preocupat.
- amb tu sempre ho estic. Dic desitjant-lo.
Ho fare ara es el moment, el moment perfecte

Espero que us hagi encantat❤❤❤