NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 44

Em desperto I surto del llit amb molta emoció. Obro l'armari i em preparo un top I uns pantalons llargs estrets. Ho deixo a sobre el llit i vaig al lavabo, l'Eric avui tampoc hi és, jo de veritat que flipo, no se on coi és al igual que la seva mare, fa temps que no veig a la Jina. Em trec el pijama i entro a la dutxa, espero a que l'aigua es posi calenta i llavors poso el meu cos sota l'aixeta. Deixo que l'aigua mulli tot el meu cos fent que em senti molt relaxada I en pau, tanco els ulls I de cop em ve al cap una imatge de l'Alexa, el seu somriure, inconcientment somric jo també. Agito el cap lleugerament, però que collons em pasa?
Em rento el cabell I quan ja el tinc tot net me'l embolico en una toballola I llavors em rento el cos.
Un cop estic, embolico el meu cos en una toballola gran. Em trec la del cabell I me'ls seco amb un secador.
Vaig a l'habitació I em vesteixo ràpida, llavors de cop sento el mobil, l'agafo I veig que tinc un missatge de l'Alexa
«T'espero fora de te casa en 30 minuts ;)» responc amb un «ok» i vaig un altre cop al lavabo, em maquillo una mica, però molt poc, rimel i pintallavis quasi transparent, em poso uns aros i vaig a la cuina, m'agafo un platan i me'l menjo tan de pressa com puc. Quan estic sona el timbre, tiro la pell del platan i vaig corrents a obrir.
Quan obro la veig, va molt guapa, porta els seus cabells rossos recollits una cua, els seus ulls marrons mostren il·lusió, les seves galtes adornades amb pigues tenen un lleuger to vermellos, i te llavis pintants d'un to rosa fluix, més o menys com el meu. Va vestida molt maca, porta un vestit i unes ballarines, personalment va molt adorable.
Al notar que la miro tant es posa una mica més vermella, em poso també vermella I miro al costat.
- Hola. Diu tímidament I m'abraça.
- Hola. Li contesto corresponent-li a l'abraçada. - Vas molt maca. Li dic sense pensar.
- Merci... Sento que diu fluixet però noto com se li forma un somriure.
Ens separem I ens quedem mirant la una a l'altre. És un moment de silenci, però no és d'aquells silencis incomodes, és un silenci bonic, un silenci fet a proposit.
- Anem? Pregunta l'Alexa al cap d' una estona. Assenteixo i les dos comencem a caminar.
- A on anem? Pregunto.
- No se, tu ets la que viu aqui, mostrem alguna cosa. Em diu I m'agafa la mà, sento com si la pell 'm poses de gallina.
- Se el lloc idoni. Dic jo i me la emporto agafada de la meva mà.
Quan al fi arrivem al lloc, podem veure un camp verd, amb alguns arbres amb fruits i un mini riuet a un costat dels arbres, m'encanta aquest lloc, és precios, el meu pare em solia portar quan era petita.
- Waw. Diu ella amb els ulls molt oberts.
- T' agrada? Pregunto.
- Moltissim, però no més que tu.

Espero que us hagi encantattttt, amoresss he arribat a 6k de vistes això es un wawwww per mii, volia donarvos les gràcies us ho dec tot us estimoooo