NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 14

- Com estàs, carinyet? Em pregunta la Jina, la mare de l'Eric. Jo li somric intentant semblar que tot va bé però el somriure és molt fals. Estem les dues sentades en el sofà del seu menjador, esperant a que l'Eric acabi de dutxar-se per poder sopar tots junts, menys el pare de l'Eric que treballa.
- Bé. Dic jo intentant dissimular que tot va com el cul.
- Enserio? Saps que amb mi et pots desfogar. Em diu ella amb un somriure càlid.
- Bueno, si et soc sicera res no va bé, el meu pare ens ha abandonat, he tornat a pensar en el meu ex, la meva àvia ja no està amb mi per ajudar-me i lo pitjor esque me mare hi està passant fatal i jo no se que fer per ajudar-la, avui ha tornat molt beguda a casa, tan que quasi no podia caminar. Li explico jo amb les llàgrimes als ulls.
- Deu meu. La seva cara de preocupació i de tristesa només fan que em senti pitjor.- Haig de parlar amb la teva mare, no pot ser que estigui així i no hagi trucat a la seva millor amiga. Sip, la mare de l'Eric i la meva son millors amigues desde ben petites, i d'això vaig conèixer a l'Eric.- A i reineta tu saps que aunque te àvia ja no estigui amb tu, a mi em tens aqui per a tot el que necessitis, vale? Ella em mira als ulls, i les seves paraules han sigut dolces i siceres. La miro als ulls, els té verds marrons, son molt macos, ella també em mira als ulls, i jo li regalo un somriure tendre per agrair-li tot el que m'ha dit, ella capta el missatge i en menos d'un segon em te atrapada entre els seus braços donant-me una abraçada molt emotiva. De cop sento com una altres braços m'abracen també, miro i és l'Eric, que va amb els cabells despantinats i mullats, i vestit amb el pijama.

- El sopar ha estat bonissim, merci per tot. M'acomiado de la Jina mentres surto de la cuina.
- Gracies a tu, ja saps que hi pots tornar quan vulguis. Em diu ella animada.
- Moltes gràcies. Torno a dir. Ella em somriu i jo també. M'acosto a la porta amb l'Eric derrere.
-Bueno... espero que t'hagi agradat el sopar. Em diu ell amb to burlo.
- si, m ha agradat molt. Dic jo amb to burlo també.
- No, ara parlant en serio, he sentit part de la teva conversació amb me mare. Em diu ell preocupat.
- I que has esoltat? Li pregunto nerviosa.
- Lo de te mare, ho sento molt, m'agradaria arr....
-shhh! El interrompo, - no em demanis perdó, tu no hi tens la culpa. Mi dic jo tristament.
- Ja... però em sento malament perquè la teva mare em cau molt bé i que de cop passi això, dons em xoca. Em diu trist.
- Dons que no ho faci, ella és la meva mare, i ella ja sap que s'ha de fer i que no i si es beu, és el seu problema, auque també m'afecti a mi.

ESPERO QUE US HAGI ENCANTAT,US AMOOOO MOLTISSIMM, VOTEU I COMENTEU💟💟💟❤❤❤❤