NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 20

Em separo lentament, el miro als ulls confosos i sorpresos que te ara mateix, la veritat esque ara mateix no em fa por el que em vagi a dir, el que em fa por, esque tenia rao, m'agrada el meu millor amic, i si per culpa d'això perdem la nostra amistad, soc imbecil, no li hauria d'haver fet el peto perque ara ho fas...
- Sam, que ha sigut això? La seva veu em treu dels meus pensament, que li contesto, li dic?
- Mmmm..... Es l'únic que em surt. Tinc una idea però quedaré fatal i la fastidiare encara més, però ara mateix no s'em ocurreix res més.- ho sento, se que no sents el mateix. Murmuro i surto corrent, corro sense mirar enrere, ni vull veure la cara que deu estar posant ara mateix.

Entro a casa sense alè, he correcut massa ràpid, i sense motiu tenin en compte que no em perseguia. Me mare encara no hi és. Entro a la meva habitació i m'estiro al llit, estic reventada i necessito meditar tot el que ha passat, em sona el mòbil, és l'Eric, el penjo, però ell insisteix, jo el penjo tota l'estona fins que ja es cansa i para de trucar. Decideixo anar a pendrem un dutxa calenta i així poder relaxar-me. M'agafo roba neta i vaig al bany, em trec la roba deixant el meu cos nu, i entro a la dutxa. Estic 20 minuts ben bons deixant que l'aigua calenta baixi per el meu cos, es massa relaxant, em rento el cap i surto de la dutxa, embolico el meu cabell amb la toballola i faig el mateix amb el meu cos. Quan ja estic seca em vesteixo ( amb una samarreta negre i uns pantalons curts blancs) i em pentino el cabell moll, vaig al menjador i m'assec al sofa, engego la tele i deixo el primer que veig ja que no presto atenció el meu cap esta pensant massa en el que ha passat. Segueixo sense trobar-hi solució, nose que faré. El timbre de casa sona i salto del susto que m'he emportat, corro a obrir amb l'esperança de que sigui me mare, que per fi arriba i m'explica o inventa alguna exusa per haver-se anat de casa aquest dies, obro la porta però la persona que em trobo allà no és me mare sino l'Eric, merda, la persona que ara mateix menys vull veure.
- Em de parlar? Diu ell i la meva ment es bloqueja. Al veure que no responc, m'agafa del braç i m'emporta cap el sofà, ell em mira amb una expressió que no se descifrar, ens quedem en silenci mirant-nos el que sembla una eternitat, es un silenci bastant incòmode, però per a mi és millor estar en silenci així ell no em renya dient-me que perque cony ho he fet, però tan sols ha sigut un peto, tampoc és res d'una altre mon, no? A qui vull enganyar, la he fastidiada.
- Sam, siusplau, explique'm que passa? Els seus ull son de suplica.

Espero que us hagu encantat us estimooooo i loveeeee youuuuu
🔗🔒🔗❤❤❤❤❤😍😍❤😍