- Hola sam! Em saluda ell venint cap a mi. Jo somric també.
- Hola Aroon, com estas? Li pregunto intentant ser amable, ja que a vegades em costa ser-ho.
- Molt bé, eh.... Sam t'has pensat això d'anar a correr junts? Em pregunta amb un to..... si, nerviós. De cop em quedo em blanc sense saber que contestar.
-Eh...... si, si que ho he pensat. Si ja ho veieu soc molt bona a la hora de parlar amb nois.
- I dons? Que has decidit? Em pregunta impacient.
- Esque no se, quasi no ens coneixem i nose. Ell em mira i somriu amb un somriure que m'intimida.
- Dons.... perquè no ens coneixem mentres correm junts. Em diu i em pica l'ullet. Es molt insisten i pesat, però crec que li diré que si, en realitat el vull coneixer millor, els nois que son així sempre tenen algun secret amagat.
- Està bé, quedem demà a les 10:00 del matí aquí al parc? Li pregunto, ell em mira i em somriu encara més que abans.
- Si, es clar, aquí estaré bonica. Em diu i jo rodo els ulls divertida.
- Bueno.... adeu. Li dic jo i abans de que em pugui contestar me'n vaig del parc.- Llavors al final has quedat amb ell. Em diu l'Eric amb un to sec
- Si. Li dic jo afirmant.
- Ah. Diu ell sense mirar-me, i creua els braços. El miro i rodo els ulls.
- Va home, no t'enfadis amb mi. Li dic estirant-li dels braços per poder-lo abraçar.
- Hmmm, si, si m'enfado. Diu ell amb to diveriti.
- Nooo. Li dic rient i em tiro a sobre d'ell i li començo a fer pessigolles. Ell comença a riure, sense exagerar, com una foca retramongola, i jo no puc evitar riure també.
- Que segeuixes enfadat?! Li crido per a que m'escolti. Ell assenteix amb el cap.
- Sii. Diu ell intentant fer que pari, pero no ho aconsegueix.
- Segur? Li dic mirant-lo als ulls, està quasi plorant de tant riure.
- Vale, vale, no m'enfado, però para! Em crida ell i jo paro, ell em mira amb cara d'emprenyat mentres es treu les llàgrimes que tenia als ulls.
- Idota. Diu ell fluixet, però l'escolto.
- Que has dit? Li dic donant-li una oportunitat per rectificar el que ha dit.
- Res. Veig que ha notat que no he dit "que" perquè estic sorda. Em limito a somriure victoriosa i ell em fulmina amb la mirada. Llavors recordo quin dia és avui.
- Petito meu. Li dic carinyosament.
- Que vols? Diu ell amb un to una mica borde
- Toca nit de pizza, avui és divendres. Li recordo, la nit de pizza és una tradició nostre que fem cada divendre desde que som ben petits i la tradició coinsisteix en veure una pel.licula, una setmana la tria ell i l'altre jo, mentres menjem pizza.
- Ostia tens rao, no m'enrecordaba. Em diu ell donant-se un lleuger toc al cap.
- Ja, jo m'acabo d'enrecordar ara. Li dic. Ell es riu.- Per cert, avui em toca triar a mi la peli. Li dic contenta.
- Merda, segurament voldràs veire una de les teves pelis d'amor fastigos. Em diu, i no s'equivoca, m'encanta veure pelis romàntiques.
- Si. Li dic encara més contenta.
- i com es diu?
- "Todos los chicos de los que me enamore". Li dic jo i baixo corrents a la cuina per fer les pizzes.Espero que us hagi encantat😍 moltes gracies a tota la gent que ho llegeix, la veritat esque m'encanta veure que la gent llegeix el que jo escric. Molts petons😊😘 voteu i comenteu si us ha agradat❤ us estimooo💕
YOU ARE READING
NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)
Romancesempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma" Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se" sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa" sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé" La Samantha ho sap més que ningú, ella semb...