CAPITOL 7

745 53 20
                                    

- Hola sam! Em saluda ell venint cap a mi. Jo somric també.
- Hola Aroon, com estas? Li pregunto intentant ser amable, ja que a vegades em costa ser-ho.
- Molt bé, eh.... Sam t'has pensat això d'anar a correr junts? Em pregunta amb un to..... si, nerviós. De cop em quedo em blanc sense saber que contestar.
-Eh...... si, si que ho he pensat. Si ja ho veieu soc molt bona a la hora de parlar amb nois.
- I dons? Que has decidit? Em pregunta impacient.
- Esque no se, quasi no ens coneixem i nose. Ell em mira i somriu amb un somriure que m'intimida.
- Dons.... perquè no ens coneixem mentres correm junts. Em diu i em pica l'ullet. Es molt insisten i pesat, però crec que li diré que si, en realitat el vull coneixer millor, els nois que son així sempre tenen algun secret amagat.
- Està bé, quedem demà a les 10:00 del matí aquí al parc? Li pregunto, ell em mira i em somriu encara més que abans.
- Si, es clar, aquí estaré bonica. Em diu i jo rodo els ulls divertida.
- Bueno.... adeu. Li dic jo i abans de que em pugui contestar me'n vaig del parc.

- Llavors al final has quedat amb ell. Em diu l'Eric amb un to sec
- Si. Li dic jo afirmant.
- Ah. Diu ell sense mirar-me, i creua els braços. El miro i rodo els ulls.
- Va home, no t'enfadis amb mi. Li dic estirant-li dels braços per poder-lo abraçar.
- Hmmm, si, si m'enfado. Diu ell amb to diveriti.
- Nooo. Li dic rient i em tiro a sobre d'ell i li començo a fer pessigolles. Ell comença a riure, sense exagerar, com una foca retramongola, i jo no puc evitar riure també.
- Que segeuixes enfadat?! Li crido per a que m'escolti. Ell assenteix amb el cap.
- Sii. Diu ell intentant fer que pari, pero no ho aconsegueix.
- Segur? Li dic mirant-lo als ulls, està quasi plorant de tant riure.
- Vale, vale, no m'enfado, però para! Em crida ell i jo paro, ell em mira amb cara d'emprenyat mentres es treu les llàgrimes que tenia als ulls.
- Idota. Diu ell fluixet, però l'escolto.
- Que has dit? Li dic donant-li una oportunitat per rectificar el que ha dit.
- Res. Veig que ha notat que no he dit "que" perquè estic sorda. Em limito a somriure victoriosa i ell em fulmina amb la mirada. Llavors recordo quin dia és avui.
- Petito meu. Li dic carinyosament.
- Que vols? Diu ell amb un to una mica borde
- Toca nit de pizza, avui és divendres. Li recordo, la nit de pizza és una tradició nostre que fem cada divendre desde que som ben petits i la tradició coinsisteix en veure una pel.licula, una setmana la tria ell i l'altre jo, mentres menjem pizza.
- Ostia tens rao, no m'enrecordaba. Em diu ell donant-se un lleuger toc al cap.
- Ja, jo m'acabo d'enrecordar ara. Li dic. Ell es riu.- Per cert, avui em toca triar a mi la peli. Li dic contenta.
- Merda, segurament voldràs veire una de les teves pelis d'amor fastigos. Em diu, i no s'equivoca, m'encanta veure pelis romàntiques.
- Si. Li dic encara més contenta.
- i com es diu?
- "Todos los chicos de los que me enamore". Li dic jo i baixo corrents a la cuina per fer les pizzes.



Espero que us hagi encantat😍 moltes gracies a tota la gent que ho llegeix, la veritat esque m'encanta veure que la gent llegeix el que jo escric. Molts petons😊😘 voteu i comenteu si us ha agradat❤ us estimooo💕

NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)Where stories live. Discover now