NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 49

L'Eric i jo ens preparem per anar a veure a l'Alexa, no se perquè però estic molt nerviosa I el fet de que l'Eric vingui amb mi no és que faci millor la situació.
- Anem! Crido al Eric.
- Un moment! Em contesta cridant, mare meva perquè collons tarda tan, no ho entenc, jo m'he dutxat, m'he secat el cabell, he estat la vida escollint la roba, m'he maquillat una mica I ell que no es maquilla mai, que no s'ha de secar una melena llarga ni res, tarda més que jo, realment flipo.
- Que estas escribint un llibre? Pregunto irritada.
- Que ja vaig impassient. Diu ell I al moment surt. Va molt ben vestit porta un tratje negre precios I va molt ben pentinat.
- Estas molt guapo. Dic I l'abraço.
- Wow, I tu. Diu mirant-me de dalt a baix provocant-me un vermello a les galtes. Sortim de casa I l'Alexa m'envia la ubicació de la seva casa. Ja li vaig comentar ahir per la nit que l'Eric vindria amb mi, s'ho va pendre bé tot I que vaig notar que la idea la posa nerviosa, I home hi entenc que la noia que t'agrada et presenti el seu ex I millor amic és motiu per està nerviosa, si fos al revés jo ho estaria molt. Caminem seguint la ubicació I l'Eric em va preguntant tota l'estona coses sobre l'Alexa, al que jo contesto ara la coneixeras.
Quan al fi hem arribat pico al timbre I esperem. Al cap d'un minut obren I veig a l'Alexa, esta super ven arreglada, porta una mica de maquillatje I llueix un somriure radiant. Està simplement perfecte. M'acosto a ella I li faig un peto a la galta.
- Hola. Diu ella posant-se vermella.
- Hola. Dic jo admirant la seva bellesa.
- Hola, em dic Eric. Diu l'Eric ofarint-li la mà. L'Alexa la mira I accepta vermella. Es deixen la mà I ens quedem en silenci, és un silenci bastant incomode així que decideixo trencar-lo.
- Podem entrar?
L'Alexa em mira I canvia la cara treient un somriure.
- Faltaria més, entreu. Diu I es posa a un costat per deixar-nos pas.
- Merci. Dic jo I entro. Al entrar veig l'interior de la sala d'estar, és molt acollidora, està tota plena de mobles de fusta, es tot molt rústic. Està pintat d'un color blau molt fluix que quasi sembla blanc, personalment m'agrada molt.
Sento com unes mans m'abracen per derrere, I com m'apoien una barbeta al hombro, em giro una miqueta I veig a l'Alexa, somric com una tonta.
- Hola preciosa. Li dic fluixet.
- Hola princessa. Contesta amb un somriure.
-M'agrada molt la teva casa. Dic jo
Ella assenteix feliç.
- Escolta, després t'haig de donar una cosa, I t'haig també de preguntar una cosa. Diu I em fa un peto al coll. M'esgarrinfo. Em va el cor a mil, I estic molt nerviosa, que em voldrà preguntar. Com que soc una persona impassient li dic a l'Eric que ara tornem I agafo a l'Alexa per la mà I m'he la emporto a ka seva habitació.
- Que volies? Li pregunto nerviosa.
Ella es gira I agafa una caixeta que te a la tauleta de nit. S'acosta a mi I la obre. Dintre veig dos collarets que junts formen un cor, en un costat posa Alexa I a l'altre Sam.
- Això és un collaret que demostra el nostre amor, però abans m'agradaria preguntar-te, si tu, Samantha, t'agradia sortir oficialment amb mi, perque Sam t'estimo com mai he estimat a ningú I vull que de moment siguis tu el meu futur, se que el collaret no és molt, però espero que amb el collaret I l'amor que sento per tu et basti. Diu ella.

Espero que us hagi encantat us estimoooo moltttt❤❤❤❤😈