sempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma"
Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se"
sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa"
sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé"
La Samantha ho sap més que ningú, ella semb...
Sense dir res puja a l'habitació, i jo em quedo parada allà davant. Perquè coi està així? Mosquejada pujo a l' habitació, obro la porta i el trobo sentat al llit, mirant el terra, vaig cap a ell i em sento al seu costat. - Que passa? Li pregunto, ell no em contesta, ni tan sols es digna a miranr-me. - Que passa? Repeteixo, i tampoc respon. Farta del seu comportament, li agafo la barbeta amb la mà per a que em miri. Quan ja em mira li torno a preguntar. - Eric, que et passa? Em mira raro, no sabria descifra la seva mirada - No ho se. Diu amb una veu molt fluixa. - Perquè t'has anat així? Li dic confusa. - Perquè m'ha fet mal veure't bessar-te amb un altre. Em diu tancant els ulls amb força. La seva resposta em deixa de pedra. - Perquè t'ha fet mal? Dic encara més confusa que abans. - No ho se. Diu ell i torna a baixar el cap per mirar el terra. - No, no, Eric, mire'm. Dic nerviosa. Eric, fes el favor de mirar-me siusplau. Com que no ho fa. M'aixeco i m'assec a la seva falda, fent que ell aixequi la mirada i estem un devant l'altre. El cor em comença a bategar fort, però no només el meu, també sento com el seu cor es dispara. Per lo vist està igual de nerviós que jo. Ens quedem mirant el que sembla una eternitat. Llavors per fi parla. - Sam estic confús. Què ell està confús? Enserio?. - Què tu estàs confús? M'estas prenent el pel?, jo si que estic confusa, primer em dius que no t'agrado ni res i després quan estic amb un altre et poses així, ara que? No puc estar amb tu i tampoc puc estar amb un altre perquè si no et poses així, com coi creus que em sento? Em sento fatal, a mi tot això em fa ma.... . M'interropo quan l'Eric ajunta els nostres llavis, en un peto ple de sentiments, fa mal, però el segueixo, tanco els ulls. En realitat desitjava tornar a ajuntar els nostres llavis, però després d'aquesta conversa, em fa mal. Quan separem els nostres llavis per falta d'aire, noto com se'm cau una llàgrima. Obro els ulls i el veig mirant-me. - T'enrecordes de la pregunta que m'has fet al parc? Pregunta medntres m'acaricia la galta. Assenteixo, com oblidar la pregunta " sortiries amb mi?". - Doncs t'anava a dir que si, però ha vingut aquell tio. Diu rabios. Sento una alegria gegant al cos, somric, m'anava a dir que si, i sense donar-me compte l'abraço, l'abraço molt fort, sento com ell riu. - Llavors vols sortir amb mi? Pregunto baixet. - Si. Diu ell i es separa de l'abraçada per tornar-me a bessar. L'estimo, l'estimo molt. Però no com abans, que l'estimaba per amistad, ara l'estimo per amor, i no em puc creure que ara siguem parella. Em posaria a plorar de l'emoció. Bueno en realitat ja ho estic fent. El peto ara no fa mal, ara és increible.
Espero que us hagi encantat. Us estimooo
❤LOVE YOU❤
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
