NO EM VOLIA ENAMORAR DE TU, HO JURO (ACABADA)

CAPITOL 36

Vaig a la meva habitació i em tanco allà. Sento com la mare l'Eric diu al seu "amant" que s'en vagi. Als segons escolto la porta principal tancar-se i la meva s'obre.
- Sam... La Jina entra a l'habitació amb la cara vermella, segur que està avergonyida. No responc.
- Se que el que has vist t'ha deixat bocabadada, però siusplau no li diguis res a l'Eric.
Simplement assenteixo, no em surten les paraules. Em mira tristament i surt de l'habitació. Agafo una llibreta que te l'Eric a la taula, agafo també un llapis i començo a dibuixar, deixo que la meva ment guii el que dibuixo.
- Sam! Crida algu i s'obra la porta. Veig com entra l'Eric i s'acosta a mi per veure que faig, quan mira el dibuix es queda bocabadat, el miro jo també perquè en realitat no se que he dibuixat, quan el miro veig que he dibuixat a l'Eric somrient amb cors al costat. Em quedo mirant el dibuix, realment m'ha quedat molt bé, no sabia que dibuixes tan bé. L'Eric no diu res, però s'acosta a mi, m'agafa del braç, m'estira per a que m'aixequi, cosa que faig, s'asseu ell a la cadira, i em torna a estirar per a que m'assegui a les seves cames. Un cop asseguda, em mira intensament als ulls i em fa un somriure simplement precios. El imito i somric. Ell m'agafa per la cintura i m'atrau cap a ell abraçant-me. Apoio el cap a les seves espatlles, sincerament, moments així fan que mereixi la pena viure.
- T'estimo. Em diu a cau d'orella. Somric com una tonta al escoltar aquestes paraules i sense voler se'm cau una llàgrima.
- Jo a tu també Eric. Dic amb veu baixa. No el deixo d'abraçar, m'agrada massa el seu contacte, ell mentres em va acariciant el cabell. L'estimo, i molt. Em separo d'ell i m'acosto als seus llavis per juntar-los en un peto. El pillo desprevingut i ric a sobre els seus llavis, ell m'imita i al fi reacciona. El peto poc a poc es va intenssificant, i deixo pas a la seva llengua per entrar a la meva boca. El soroll d'un mòbil sonant fa que em separi d'ell. És el seu mòbil, l'agafa ràpidament sense donar-me temps de sapiguer qui és.
- Si? Diu ell. No escolto que diu l'altre persona i abans de que ho pugui descobrir l'Eric surt de l'habitació deixant-me sola amb moltes preguntes. Sento la porta principal obrint-se i trencant-se, corro a la finestra, per veure a on va i quan per fi el veig, veig que no està sol, hi ha una tia allà, és rossa i alta, i molt maca. La noia quan veu a l'Eric s' acosta a ell, l'abraça i li fa un peto a la galta abans de anar-se'n els dos amb les mans entrellaçades. Sento com una onada de gelosia entra dintre de mi. Tinc ganes de seguir-los i veure que coi passa però estic massa feta pols per això, així que decideixo estirar-me al llit a plorar fins que aquell inútil torni.

Espero que us hagi encantat♥🌌🌌💜

❤LOVE YOU❤