sempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma"
Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se"
sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa"
sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé"
La Samantha ho sap més que ningú, ella semb...
La pel.licula acaba i dic a l'Eric que no sopare, que prefereixo dormir ell em deixa un peto a la galta i surt de l'habitació. M'acomodo al llit i tanco els ulls, imatges de quan era petita m'apareixen al cap. Em ve un record que m'encanta, en ell estem m'he mare, el meu pare i la familia de l'Eric tots junts fent una barbacoa al bosc. L'Eric i jo corriem i jugavem a pillar-nos mentres els adults reien i menjaven. Va ser dels millors moments moments de la meva vida, tots somreiem i eren feliç en aquells moments, però per mala sort això s'ha acabat, la meva mare esta embaraçada per un altre home i el meu pare no en tinc ni idea d'on és. i després de tan pensar al fi aconsegueix-ho quedar-me adormida.
Em desperto que estic quasi a sobre l'Eric, la seva mà està enrellaçada a la meva i sincerament és una sensació extraordinària, per mala sort m'haig de llevar ja que em d'anar al maleït institut. Surto del llit fent que l'Eric gemegui adormit. Moc el seu braç suaument per despertar-lo, ell obra els ulls lentament i em mira indignat. - Perquè em despertes tan d'hora? Pregunta rondinant. - Perquè em d'anar al institut poder. Dic jo burlona. - I si no anem. Diu ell amb mandra. - Em d'anar, que farem sino tot el matí? Dic jo mirant-lo interrogativa. De cop em mira amb picardia. - Em... podriem fer moltes coses. Diu i es llepa el llavi inferior provocativa, inconcientment em mossego el llavi inferior cosa que fa que em miri amb més intensitat. M'agafa del canell i m'apropa a ell. Quan estem cara a cara acosta més el seu rostre i quan estan els nostres llavis quasi tocant-se diu: - T'estimo. Llavors uneix els nostres llavis. És un peto tendre i suau, però poc a poc va pujant la intensitat. Obro una mica la boca per deixar pas a la seva llengua. - Nois va, que arrivareu tard! Crida la Jina just abans d'entrar i enganxar-nos liant-nos. Em separo ràpidament al sentir la seva presència. Noto com em poso vermella al instant. - Vaja... Diu ella sorpresa. - Mare, podries trucar, no creus? Diu l'Eric avergonyit - Si, la pròxima vegada hi faré. Diu i s'enva. - Deu, quina vergonya. Dic jo tapant-me la cara amb les mans. Sento a l'Eric riure. - De que rius? Dic furiosa. Ell riu més al veure la meva reacció. - Ric de la teva cara, estàs més vermella que un tomàquet. Diu ell rient. - Normal, te mare ens acaba de pillar liant-nos, saps. Dic jo amb ràbia, ell riu i m'abraça, al principi em resisteixo però acabo cedint.
La Jina ens porta amb cotxe al institut i tot el camí es fa molt incòmode, tots tres ens quedem en silenci. Quan arribem veig algo que em gela la sang, no m'ho crec. - Sam aquell no és... Diu l'Eric al veure la meva reacció. - Si. Dic jo. - Jina siusplau no em portis, truca dient que estic malalta però no em deixis al institut. Dic jo rogant-li. Ella assenteix. No em puc creure que el meu pare tingui els sants ous de després d'anar-se'n esperar-me a la porta del institut.
Espero que us hagi encantat❤❤❤ us estimoo moltisimmmm!!!!
❤LOVE YOU❤
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
