Epílogo

18 4 0
                                    

Toda nuestra clase estaba en el cementerio por nuestra compañera Alexa. Ahora entendí el concepto de "Ángel de la Guarda". No vienen para quedarse. Cuando yo estuve bien y fui capaz de solucionar mis problemas con mi grupo, Alexa ya no tenía que preocuparse por salvarme. Cuando intenté salvarla a ella, fue demasiado tarde.

Ahora sé de qué hacer ese libro que no sabía cómo empezar: sobre Alexa.

Todos se fueron; fui la última en quedar allí. Alexa y yo. Irene y ella. Soledad en un cementerio de noche.

Nunca aprendí a cantar, pero intenté cantarle lo mejor que pude a mi querida amiga Alexa nuestra canción: "Sense Tu".

És de nit,

És tot fosc,

Estic sol,

I no hi ha ningú.

És de nit,

Un record

Dins el cor.

Ella hi és a dins.

Els seus ulls,

Són brillants,

Un somriure extravagant.

Ja no hi és,

L'he perduda.

Va marxar,

Lluny del meu abast.

I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,

Sense tu, si no hi ets,

Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit,

És tot fosc,

No estic sol, no ho estic.

Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,

Són brillants,

Un somriure extravagant.

Ja no hi és,

L'he perduda.

Va marxar,

Lluny del meu abast.

I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí,

Si no estàs amb mi,

Jo no et puc mirar,

Jo no et puc sentir.

Si no estàs aquí,

Si no estàs amb mi,

Jo no et puc tocar,

Jo no et puc besar.

I sempre estaràs al meu cor...

"Una sonrisa vale más que cien lágrimas" — Alexa. 31-07-07 / 31-07-23

Mi querida amiga Alexa [Completa]Donde viven las historias. Descúbrelo ahora