La Vida Enmig De La Foscor.

Capítol 1

Surto un divendres 13 de novembre. Mentre en Joan em porta al meu pis, no paro de mirar-m'ho tot com si ho veiés per primera vegada. Arribo i poso la clau al pany de la porta. Tardo uns instants en donar-li les dues voltes i empènyer cap en dins la porta per tal d'obrir i trobar-me al rebedor.

En Joan passa amb les meves coses mentre em dirigeixo cap a dins amb passos pausats i mirant-ho tot sense deixar-me cap detall.

-Com es nota que la meva àvia deu haver vingut a netejar- dic amb un mig somriure.

Tanca la porta darrera meu i em giro al sentir al soroll. Es queda repenjat en ella i em mira amb els seus ulls verds maragda grans i amb el seu mig somriure. Acaricio el sofà amb els meus dits i em quedo mirant als grans finestrals on s'estén la ciutat. Suspiro i miro avall.

-Haig d'anar a resoldre uns problemes que tinc... vols que em passi més tard?- el miro i nego amb el cap.

-Si et va bé...- assenteix i es posa dret.

-Què et sembla si anem a sopar algun lloc?

-No tinc gaires ganes avui- dic amb un somriure de costat.

-Demà?- m'arronso d'espatlles, per què és tan insistent?

-Demà ja veurem- assenteix amb el cap somrient.

-Fins després, doncs.

-Adéu- tanca la porta rere el seu pas just quan em deixo caure asseguda sobre el sofà.

No sé com s'ho ha fet per guanyar-se una part de la meva confiança. Recordo quan no volia que em vingués a veure i no sortia de la gàbia ni tan sols per saludar-lo o simplement dir-li que se n'anés, fins el dia que vaig sortir per dir-li que no tornés i no vaig ser capaç, per molt que no ho volgués ni vull acceptar-ho, els seus ulls, m'havien atrapat.