Em desperta un soroll poc agradable i em m'aixeco rondinant. Em fa bastant de mal el cap i me'l frego amb la mà. Miro el rellotge de passada i veig que són les dotze del migdia.
-Què?
-Bon dia, princeseta, em deixes pujar?- somric.
-Què hi fas aquí?
-Sorpresa?- un aire gèlid sona pel micròfon i rondina.
-Puja, que encara et pelaràs de fred- obro lo porta pel botonet i em miro al mirall. Estic-feta-un-desastre.
Em faig una cua ho millor que puc i vaig corrent a rentar-me la cara. No em dona temps de canviar-me perquè sona el timbre de la porta. M'encamino mandrosament i obro la porta.
-Bon dia- diu amb un somriure en veure la meva cara de son.
-Es pot dir que és un bon dia?- es posa a riure i el faig passar.
-Per què no?- arquejo una cella i no fa falta que digui res més perquè ho entengui.
Ens asseiem al sofà i es posa de cares a mi amb el braç estirat quasi tocant-me.
-No m'has respost la pregunta d'abans- dic amb un somriure entremaliat. Arrufa les celles- la de com és que estàs aquí.
-Em venia bé venir-te a veure- somriu càlidament i abaixo la vista somrient també notant com les mes galtes s'encenen.
-I això?- s'arronsa d'espatlles.
-Ni idea- per la cara que posa, sé que és mentida.
-Vaja, sí que anem malament- somriu i sospira.
-Tens el dia lliure?
-Avui i tots els dies- dic amb sarcasme.
-Ho deia perquè... bé.. crec que... vaja, si tu vols- el noto molt nerviós i fa que jo també em posi nerviosa- podríem passar el dia junts- es grata la nuca amb el palmell de la mà i abaixa la mirada.
-Per mi bé, no tinc res a fer avui- aixeca la vista per tornar-me a mirar i somriu- però abans, haig d'esmorzar- somriu i ens aixequem els dos per anar a esmorzar.
.............................................
Aquí us deixo el tercer capítol i últim del 2017 de la novelaaa!! Espero que us agradiii!!! Gràcies a tots per votar i els vostres comentaris!!!Feliç any nou a toooots!!😘😘
YOU ARE READING
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...