La Vida Enmig De La Foscor.

Aixì sí que no m'ho esperava

Minuts després sento la seva respiració davant meu.

-Obre els ulls princeseta- tinc por de que sigui alguna broma pesada o quelcom semblant, obro els ulls lentament i me'l trobo amb un ample somriure i en les seves mans reposa un gatet gris petit que el deuen haver abandonar- t'agrada?- tinc els ulls com taronges i estic en shock.

-M'encanta!- me'l posa sobre les meves mans i l'acaricio suaument mentre el gat produeix sorolls d'estar a gust.

-Sembla que li agrades- somric mentre el miro.

-Quan fa que te l'has comprat?- nega amb el cap somrient i es passa una mà pels cabells.

-No me l'he comprat, me'l vaig trobar pel carrer l'altre dia quan et va venir la Patri unes hores després, el vaig portar el veterinari i em van dir que no hi havia problema en quedar-me'l, així que vaig pensar que tu potser el volies- intento processar la informació.

-Però... però...- parpellejo ràpid.

-És tot teu, Clara- somric.

-No, és nostre- m'acaricia la galta amb el polze i anem a deixar el gatet en el seu llit rosa i blanc- és gateta?

-Sí...- es rasca la nuca amb el palmell de la mà mirant fixament el terra.

-M'encanta- el beso als llavis amb intensitat fins que sona el timbre i em mira arrufant les celles- a mi no em miris, és el teu pis- plego els braços sobre el pit mostrant-me gelosa.

-La meva xicota està davant meu.

-Una amant?- fa rodar als ulls i somriu negant amb el cap.

-Tu ets xicota, amant, amiga i mil coses més, no crec que sigui cap noia- arquejo una cella- t'estimo.

Però bé, sí era una noia, oi tant, que era una noia.

-Hola? Joan? Sóc la Maria- el miro amb una cella arquejada i els braços plegats intimidant.

-És una amiga meva.

-Ja... amiga, i com és que et ve a veure al teu propi pis?- dono cops de peu ràpids esperant una resposta.

-Perquè som millors amics, princeseta, res més- la fa pujar i recullo les meves coses.

-Vaig a donar un volt- em mira sorprès.

-Ei, princeseta- s'acosta a mi i m'impedeix marxar posant-se entre la porta i jo- no t'has de posar gelosa per ella, t'ho prometo- em creuo de braços altre cop a la defensiva.

-Molt bé, massa tard, em deixes marxar ja?

-No, vull que la coneguis- sospiro i ell aprofita per agafar-me desprevinguda i atrapar-me contra la paret per besar-me.

-Jo...- sona el timbre i deixo les coses al sofà i m'assec.

-T'estimo, princeseta- obre la porta- ei, Maria!

-Hola, Joan!- es donen dos petons.

-I en Quim?- passen cap on estic jo asseguda i m'aixeco.

-Treballant anirà directament al cinema- alço les celles sorpresa i miro en Joan esperant una resposta i simplement em trobo amb el seu somriure tan irresistible.

-Hola!- em saluda- tu ets la famosa Clara, oi?- en Joan la mira alertat.

-Oh, vinga!- protesta- hi ha detalls que no cal esmentar!- la Maria es posa a riure de manera alegre.

-A les dones sempre ens agrada saber una veritat com aquesta- diu mentre em fa dos petons i em guinya un ull.

-No t'ho negaré- somric amb complicitat a en Joan.

-Val, ja m'ho esteu deixant clar, és d'aquelles coses que creieu que només entenen les noies, m'equivoco?- aquest cop som les dos que estem rient i ell fa morros.

-Alguna cosa per l'estil, sí- li contesta ella divertida.

Ens quedem una estona més xerrant fins que anem al cinema. La veritat és que m'ha semblat una noia molt simpàtica i divertida, encara que estic segura que també deu tenir caràcter, totes les dones el tenim a dins.

-Hola, preciós- es donen un tendre petó als llavis i se m'escapa un petit somriure.

-Estan fets l'un per l'altre- em xiuxiueja càlidament en Joan a l'orella, in fet que fa que se m'erici la pell i estremir-me de cap a peus.

La pell blanca d'ell contrasta amb la pell més aviat morena de la Maria, qui no pot evitar ruboritzar-se quan es recorda de la nostra existència.

-Tu Joan ja el coneixies però és en Quim, el meu xicot- m'explica dirigint-se a mi. Els seus ulls verds blavosos analitzen les meves faccions per assegurar-se de que m'agrada per ella, un fet que se'm fa estrany sabent que els acabo de conèixer.

-Clara, la seva xicota- dic mirant càlidament en Joan, qui em dedica un dels seus millors somriures.

-Entrem a dins?- diu en Quim sense deixar de somriure.

Comprem les entrades i les crispetes i ens asseiem a la part final de la sala. Comencen els anuncis i mentrestant ens anem coneixent més. I és que en Joan no mentia en dir que estaven fets l'un per l'altre, encara que semblin pols oposats, són d'aquells pols que realment s'atrauen.

Són les deu de la nit quan en Joan em deixa al meu pis i en entrar a la meva habitació em trobo a la meva cosina dormint ben ample ocupant quasi tot el llit.

-Més llarga perquè no és- murmuro mentre em canvio i em poso al seu costat per no despertar-la- perquè després digui que no dorm- nego amb el cap somrient- qui diria que no està a gust- em poso més còmode i no puc evitar dormir-me amb un somriure.

Després d'una setmana sencera aguantant les malediccions un dia rere l'altre dels nois de la Patri i discriminant a qualsevol noi que es trobava pel carrer, passa la cosa menys esperada.

Són les onze quan em desperto després de sentir un mòbil vibrar varies vegades.

-Qui és?- li pregunto a la Patri que es remou nerviosa.

-Qui vols que sigui?- em recrimina.

-Vaja, quin bon matí m'espera- murmuro- no el penses a agafar?

-Ja m'ha trucat deu cops- diu rodejant les seves cames amb els braços.

-Està bé, m'ha quedat clar que no el penses agafar, però potser us aniria bé parlar- si no fos perquè no treu raigs gamma pels ulls, ja no estaria en aquest món.

-Cosina, crec que cada vegada et falten més neurones- li dono amb el coixí i es posa a riure- ho únic que aconseguiríem és discutir i que acabés tornant a menjar una terrina de gelat de xocolata sencera plorant- somric.

-Mai se sap- m'aixeco del llit- vaig a la dutxa, has esmorzat?- nega amb el cap.

-Però, espera!- crida mentre s'aixeca ho més ràpid que pot- no em penses deixar sola desconnectada de l'única que persona que ara mateix tinc, no?- m'aguanto el riure, sembla una criatura de sis anys.

-Si agafes la trucada, llavors ja no estaràs tan sola- dic amb veu melodiosa i rondina per sota el nas mentre tanco la porta del lavabo amb un somriure entremaliat.

........................................

Holaa!!!

Fa massa temps que no penjava i sent tenir-vos tan abandonnais, per ja estoc aquí altre cop! No us he oblidat per a res del man, tenia ganes de tornar a penjar petites parts d'aquest llibre. 

Espero que us hagi anat molt bé aquest estiu i aquest principi de curs que tan costa!

Petooons!!