No passa ni mitja de la pel·lícula que ja estic agafada a ell com si la vida se m'anés. Somriu al veure'ns tant junts i no puc evitar somriure malgrat la pel·lícula que estem veient.
S'acaba la pel·lícula i respiro alleujada, ja era hora que s'acabés.
-T'ha agradat?- el miro amb una cella arquejada.
-M'ho estàs preguntant en serio?
-Vaja, si vols t'ho pregunto de mentida... però sí- diu amb to divertit.
-No m'ha agradat gens- dic remarcant cada una de les paraules.
-Vols anar a fer un volt?- acabem de sortir per la porta del cinema i un aire gèlid fa que em recorri un calfred per tot el cos.
-Fa MOLTA fred- es passa una mà pels cabells i arronsa les espatlles.
-Si vols et porto a casa- assenteixo amb el cap-
-Seria un gran favor- dic amb un somriure.
Anem al seu cotxe i hi pujo ho més ràpid que puc. Només d'encendre'l, puja la calefacció i em frego les mans ja que no em sento ni tan sols els dits.
Posa la radio fluixet i em quedo fixa mirant els carrers que ja hi ha penjats les llums de Nadal.
-Cada any les posen més aviat- dic amb un somriure.
-La veritat és que sí, però vaja, el Nadal ja són interessos comercials, bàsicament- sospiro.
Arribem al meu pis i aparca davant de la porta. Ens quedem els dos a dins mirant cap endavant sense dir res.
-Si vols... si vols pots pujar a dalt- dic quasi sense consciència.
-No vull molestar- es gira de cares a mi.
-No és molestar- em giro cares a ell també i trobo els seus ulls potents que m'observen- podríem sopar junts- somriu.
-Accepto- baixem els dos del cotxe i entrem a l'edifici. Només obrir la porta ens colpeja un aire calent que agraeixo.
Pugem a l'ascensor i ens quedem un al costat de l'altre. Ens parem a la segona planta i quan s'obren les portes, no hi ha ningú, es senten uns crits quan es tanquen les portes i tornem a pujar.
-Sembla que a algú se li ha escapat l'ascensor- dic amb to divertit, i ens posem a riure els dos.
Arribem per fi a la cinquena planta i baixem. Obro la porta de casa i un càlid aire m'envolta, com es nota que s'ha engegat la calefacció. Quan passa en Joan tanco la porta i anem cap a sala-d'estar/menjador/cuina.
-Vaig a canviar-me i fem el sopar?
-Perfecta.
Vaig a la meva habitació i tanco la porta. Em canvio ho més ràpid que puc i em faig una cua alta, quan estic llesta torno on està ell i des del taulell de la cuina em mira amb cara divertit i temo per segons.
-Fem pizza?
YOU ARE READING
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...