Tanco la porta una vegada ja m'he acomiadat d'ell i el meu cap no deixa de reproduir una vegada rere l'altre tot el que ha passat avui, fins i tot la part que més vergonya em fa recordar.
Em poso al llit que ja són les dues de la matinada i no puc evitar sospirar profundament, qui em diria a mi que les coses arribarien a canviar tant.
No puc dormir i em poso els auriculars per escoltar música. Sona el mòbil indicant-me que tinc un missatge nou i veig que és d'en Joan. No sé com ho fa perquè cada vegada que llegeixo el seu nom, em vingui un pessigolleig per tot el cos i que un somriure se'm dibuixi als llavis.
Entro en la seva conversa i veig que encara està en línia, i no sé per què, però decideixo pensar que està esperant la meva resposta, quan només m'ha enviat un simple: «Hola».
YOU ARE READING
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...
