La Vida Enmig De La Foscor.

Qui ho diria...

Són ja les nou quan encara estem bevent cervesa i posant-nos gordes amb la pizza i mirant una pel·lícula de Brad Pitt.

-És tan guapo...- sospira ella.

-Tu encara m'has d'explicar això que estàs ocupada- dic amb un somriure entremaliat.

-El què?

-El teu misteriós noi, xicot... el que sigui.

-Quin noi?- diu fent-se la ximpleta.

-Amb el que estàs ocupada.

-Ah! En Jaume- i se li escapa un sospir.

-Vaja, vaja, veig que t'estàs enamorant- dic rient i em fulmina amb la mirada mentre enreda un rínxol en el seu dit.

-Tampoc tant, ens vam conèixer fa... bé, ens coneixem des de petits- tusso amb la cervesa.

-Com?

-Sí, en Jaume Bonmatí, et sona?- no m'ho està dient en serio.

-El rodanxó aquell d'ulls blaus?- es posa a riure.

-Sí, però sense el rodanxó i amb el sexy- els meus ulls estan oberts com taronges.

-No m'ho crec.

-Doncs t'ho pots creure- parpellejo ràpid.

-I com és que us heu retrobat?

-Doncs veuràs- s'inclina més cap a mi per tal de fer la cosa més interessant i misteriosa- vaig sortir de festa amb unes amigues de la botiga en la que treballo ara- arrufo les celles.

-Però tu no eres professora d'anglès?- es posa a riure.

-Sí, però em vaig cansar i mira, em vaig posar a treballar a una botiga.

-Està bé, vas sortir de festa i...?- la convido perquè no se'n vagi de tema.

-Ai, sí!- exclama- doncs vaig anar a demanar un licor i em va atendre a la barra.

-Treballa a una discoteca?- es posa a riure.

-Òbviament no, treballava.

-M'he perdut.

-Tranquil·la, ja et trobaràs.

-Gràcies- es posa a riure altre cop.

-La cosa és que em va dir que si era la Marta de la seva classe quan anàvem a l'institut i li vaig dir que qui era i vam estar allà parlant, parlant i parlant. Llavors em va portar a casa, ens vam donar els números, vam anar quedant i parlant imida,, un dia em va demanar per sortir li vaig dir que sí i ara estem junts.

-I ara de què treballa?- dic perduda.

-Doncs ara dirigeix una empresa.

-Tan ràpid?

-Preciosa, és l'empresa familiar- ara ho entenc tot.

-M'alegro per tu, doncs!

-Gràcies!- es llança sobre meu i m'abraça fort.

-Però, una cosa, esteu sortint?

-No ben bé.

-Me'l mig presentaràs, no?- dic implorant.

-D'això... tenia pensat que podríem anar els quatre a sopar o a fer alguna cosa.

-Els quatre?- dic sobtada.

-Sí! Per què no?

-Perquè pots portar algú- diu amb un somriure entremaliat.

-Jo?