La Vida Enmig De La Foscor.

Sorpresa rere sorpresa

A vegades la mataria, no estava malament?

-Patri...- l'adverteixo sense entrar en el conjunt de sala d'estar, cuina i menjador.

-No, ella prefereix ser sosa i no fer res mai- em treu la llengua des de la cuina i faig rodar els ulls.

-Podeu madurar?

-No, has vist ho vermella que t'has posat?- em pregunta la Patri engolint el gelat com una addicta.

-En serio, prou- els dos es posen a riure.

Un cop hem menjat, ens asseiem tots al llit i expliquem anècdotes passades. De cop s'aixeca i se'n va corrent al lavabo i es sent vomitar.

-Et trobes bé?- li dic quan torna.

-Sí... ja fa dies que estic amb nàusees i marejos...

-Patri...- en Joan i jo intercanviem la mirada per a veure quin dels dos continua, però com a bona cosina que sóc, decideixo fer-ho jo- t'has fet la prova de l'embaràs?- es queda pàl·lida, quasi per moments pateixo que segueixi entre nosaltres.

-No, no puc estar embarassada d'un desgraciat com ell- diu irritada. I s'aixeca i comença a voltar per l'habitació.

-Vols que vagi a comprar un...

-No, no i no!- escridassa. Llavors es calma i el mira- vint euros en faràs prou?- en Joan somriu.

-Espero que sí- em fa un petó ràpid als llavis i se'n va quasi corrent deixant-me el marró a mi.

-I si estic embarassada?- es posa les mans al cap- què faig amb un fill d'un imbècil com ell?- sospiro.

-Encara no ho saps, tranquil·litzat.

-Que em tranquil·litzi? Imagina't que estic embarassada!- sospiro.

-Doncs llavors tindràs un fill.

-Un fill sense pare- fa rodar els ulls- i quan creixi li diré, no tu no tens pare, perquè el pocavergonya aquell va preferir marxar amb una rossa molt millor que jo!- diu enfurismada.

Decideixo no dir res i deixar que es desfogui amb mi l'estona que tarda en Joan en arribar. Se'n va al lavabo i ens quedem els dos sols a l'habitació.

-I si està embarassada?- em pregunta arrufant les celles i girant el cap cap a mi.

-Llavors la tindrem més dies a casa- somriu de costat.

-I ja està?- m'encongeixo d'espatlles.

-No se li pot fer res, t'ho has d'aprendre de la millor manera, no?- es queda sorprès.

-I aquest...

-Ho vaig aprendre de tu- el tallo jo.

-Et queda millor a tu el pijama- somriu entremaliadament i no puc evitar ruboritzar-me quan es sent cridar.

-NO! NO, NO I NO!- es sent des del lavabo.

-Està embarassada- dic jo amb els ulls com taronges i agafant-me fort als llençols.

-Tenim un gran problema- conclou en Joan.

Ve caminant amb passes fortes i per moments tinc por de que el terra s'ensorri.

-Veureu jo... tinc un enorme problema... potser és més que enorme- fa cara pensativa- sí, és infinitament enorme, sabeu? És com tots els problemes que es pot tenir en el món junts... és...- respira profundament- estic embarassada- trenca a plorar i no puc fer res més que aixecar-me i abraçar-la fort.

Ens asseiem un altre cop al llit mentre agafa la son entre llàgrimes.

-I bé, vols que me'n vagi?- m'encongeixo d'espatlles.