Sona l'alarma perquè em desperti aviat. No sé per què però ahir se'm va ocórrer que aquest matí podia sortir a córrer, i així ho he fet.
M'aixeco i em preparo abans de marxar. Volia dir-li en Joan perquè m'acompanyés, però al final vaig pensar que potser ja era massa i que potser ja estava ocupat.
Tardo unes dues hores en tornar, i és quan esmorzo i em poso les piles per tal de canviar la vida que portava fins ara. Potser pensareu que sóc boja, però què voleu que us digui, ja dies que t'aixeques amb ganes de menjar-te al món i res pots fer-hi per portar la contrària.
Netejo tot el pis i el reordeno, canviant una mica les coses de lloc. Fins i tot penso en anar-me a comprar un gat, recordo quan tenia la Lyla, encara que quan se'm va morir, vaig patir molt.
Són les cinc de la tarda que em sona el mòbil indicant-me que tinc una trucada, en mirar el nom veig que és en Gerard, un millor amic meu des de l'adolescència.
-Hola Gerard.
-Home! Per fi puc parlar amb tu!- em poso a riure.
-Ni que hagués passat dels teus missatges- poso els ulls en blanc i m'assec en el sofà amb una cama horitzontal i l'altre aguantant el meu braç amb el mòbil.
-No creus que hauríem de parlar?
-Per què?
-Perquè m'he assabentat de que tens un pretendent per aquí.
-Com?- arrufo les celles.
-Sí, sí, no vas conèixer a la Nati ahir?- la recordo i és quan tot encaixa.
-Ah!- exclamo.
-Sí, ella es la meva xicota- em dono més fort del compte contra el font i protesto.
-És veritat, que viviu junts ja?
-No, però havíem quedat per anar a sopar- assenteixo amb el cap.
-Veig que tu també tens moltes coses a explicar-me.
-Doncs no saps quantes la veritat- ens posem a riure.
-Tens plans per aquí una estona?
-No, estic a casa i no em mouré, per què?
-Vinc a casa teu, doncs, porto pizza?- m'aguanto al riure en recordar les pizzes amb en Joan, per què haig d'estar pensant tot el dia amb ell?
-Perfecta!
-Ens veiem ara!
-Adéu!- penjo.
M'estiro tota al sofà i tanco els ulls mentre sospiro. Dolç sabor de la llibertat.
YOU ARE READING
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...