No recordo res des que he anat a beure aigua. Només sé que de cop m'envolta una olor familiar, d'aquelles que t'encanten i que no et pot fer sentir més a gust notar la seva presència i que reconec quan m'aixeca en braços i em mig desperto.
Obro els ulls lentament i quan em deixa al llit veig els seus ulls verds brillants tan bonics com sempre, va tan guapo vestit com sempre amb una samarreta negra ajustada que li marca totes les abdominals i li remarca els braços forçuts.
Em mira amb una cara de no estar molt content i és massa d'hora perquè pugui captar a la primera a què es deu la seva cara.
-No hauries d'estar treballant?- dic amb veu ronca.
-Som diumenge, senyora No-em-fa-ni-cas- em poso a riure i s'asseu al meu costat i posa un braç al costat oposat del meu cos, envoltant-me d'alguna manera per la cintura, per recolzar el seu cap en la seva mà i mirar-me fixament amb un intent d'intimidar-me.
-Se t'està fent una costum això de demanar a la veïna les claus del meu pis- somriu de manera entremaliada.
-Segurament- alço les celles- prohibit malpensar- li tiro el coixí del costat a la cara i es posa a riure.
-N'has fet una altre còpia?- s'arronsa d'espatlles.
-Pot ser- poso els ulls en blanc però se m'escapa un somriure per sota el nas- però bé, per què no em vas dir res ahir?
-No et volia molestar...
-Com sempre- posa els ulls en blanc i arrufo les celles.
-I què haguessis fet sinó?- posa morros.
-No dormir amb tu- em dedica un somriure càlid i s'acaba estirant al meu cantó.
-Bàsicament que no m'hauria servit de res- es fa l'ofès.
-M'acabes de dir que...- li poso el meu índex sobre els seus llavis.
-Millor no acabis la frase- ens posem a riure i sospiro.
-Com és que t'has quedat dormida asseguda en el tamboret de la illeta?- m'arronso d'espatlles.
-Si et sóc sincera, no en tinc ni idea- acosto més el meu cos al seu i poso el cap sobre el seu pit i sento bategar el seu cor.
-Vols que et deixi dormir?- nego amb el cap.
-Queda't a dormir amb mi- i dit això, em quedo dormida com un nadó entre els seus braços.
KAMU SEDANG MEMBACA
La Vida Enmig De La Foscor.
RomansaEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...