Em quedo adormida en la banyera sense donar-me ni compte. Em desperto amb el somriure que, sense adonar-me, havia tancat els ulls i m'havia submergit en aquest somni profund.
Miro l'hora i veig que han passat dues hores des que estic aquí a la banyera. Ja són les onze passades de la nit i tinc un cansament i una son que ja és impossible de resistir. M'acabo de rentar bé i surto de l'aigua. M'asseco ho més ràpid que puc i en posar-me el pijama, em deixo caure sobre el meu llit que tant trobava a faltar.
No trigo gaire en colar-me sota els meus llençols i embolicar-me per quedar ben resguardada d'aquest fred hivernal de principis de novembre. Encara que sempre digui que prefereixo l'hivern que l'estiu, un entretemps no em fa res que existeixi, sempre hi quan, no predomini més una cosa que l'altre.
Sospiro profundament i somric sense tenir remei. Feia temps que no em passava això, en canvi ara, no hi ha maneres d'esborrar aquest somriure ximplet del meu rostre.
Semblen que les coses aniran a millor, i que ara, res ni ningú em pretendrà aturar en el que decideixi fer amb el meu futur.
Tanco els ulls lentament mentre m'acabo de posar còmoda al meu llit. Un cop decideixo que estic perfectament posada, em destenso per complet i deixo tornar-me a submergir en el que sigui que vulgui somniar avui.
VOCÊ ESTÁ LENDO
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...
