Em vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...
Ens passem la tarda fent-nos fotos amb uns amics. Anant cap aquí i cap allà em quedat exhaust. Arribem al meu pis a les onze de la nit després d'haver sopat i acomiadat dels altres. Mentre estic al cotxe trio la foto que penjaré a l'Instagram i en Joan no para de mirar-la deixant de mirar la carretera.
-Pots mirar a la carratera?- dic rient.
-A sobre que t'ajudo a triar!
-Aquesta!- exclamo de tot.
-M'encanta- i la penjo.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
(Nova foto de la Clara)
Arribem al meu pis i en Joan s'asseu en el sofà mentre que agafo unes begudes de la nevera i llavors m'assec molt a prop seu i em fa un petó delicat en els llavis.
-Saps que d'aquí una setmana és Nadal, veritat?- assenteixo amb el cap sense cap mena d'emoció.
-Sí...?
-Mmmm... recordes que et vaig dir que... bé, que el passaríem junts, no?- arrufo les celles.
-On vols arribar a parar Joan?- el seu estat nerviós fa que se m'encomani, aquest nerviosisme que tantes vegades em molesta.
-Bé, doncs... potser pensaràs que és molt aviat però... la meva família vol anar a Finlàndia a passar el Nadal i el Cap d'Any i... he pensat que podries venir amb mi- no em mira i està vermell com un tomàquet.
Em quedo paralitzada, el meu cor sembla que s'hagi parat per moments i no sóc capaç de raonar cap mena de pensament. En la seva cara es veu preocupació, pensa que ha anat massa ràpid i que ho està fent malament, però no tinc veu per dir-li res, ni tan sols em puc moure.
-Si no vols, no, eh? Tampoc vull que et sentis pressionada, vull dir que... vaja, que... a mi no em fa res... vull dir que sí, que... m'importa saber-ho però que no m'enfadaré ni res...- em mira amb cara avergonyit- l'estic cagant cada vegada més veritat?
Me'l quedo observant, sembla que el vulgui fer patir, però ara que he tornat a ser jo, sí que ho estic fent a propòsit. No deixo de mirar els seus ulls verds maragda brillants tan bonics que m'observen amb atenció i intenten analitzar-me per tal de poder deduir al resposta que ni jo mateixa sé.
Ho sento, ho sento, ho sento, ja ho sé que és curt, però m'ha agradat acabar-lo just aquí, així deixo amb intriga de la resposta de la Clara.
Dir-vos que ja està penjat el nou llibre (Necesidad de ti) que fa temps que l'havia penjat però l'estic reescrivint i ara ja el torno a penjar... i res més, que espero que passeu a veure'l i que disfruteu molt de les històries.
