La Vida Enmig De La Foscor.

Capítol 16

M'aixeco mitja hora abans de que soni el despertador. Només obrir els ulls el veig al meu costat dormint tan plàcidament malgrat el dia que ens espera... malgrat el dia que m'espera. Ell no semblava nerviós el dia que va conèixer la meva mare, serà perquè encara no m'estimava?

-Sempre t'he estimat, princeseta- la seva veu ronca de bon matí trenca els meus pensaments i em sobresalto de l'ensurt.

-Com sabies què...

-Per la teva cara- fa dos cops al seu costat perquè m'acosti més a ell i ens abracem.

-No estaves nerviós el dia que vas conèixer a la meva família?- somriu i m'acaricia la galta amb el seu polze i ressegueix la comissura dels meus llavis amb la seva mirada fixa en ells.

-Moltíssim.

-Per què no m'ho vas dir?- s'encongeix d'espatlles sense treure el seu somriure dels llavis.

-Perquè ja tenies bastants problemes.

-I? Segurament tu també tens molts problemes, però sempre ens dediquem a parlar de la meva vida.

-És més interessant- el fulmino amb la mirada.

-Saps que no.

-Per mi sí.

-Doncs no és així- faig morros i riu.

-A veure, també hem parlat de la meva vida, ja saps la història de la meva ex...

-Però no sé res de la teva família...

-Però ja coneixes a la meva germana...

-Però sé poc del teu passat...

-Però saps que era una mala influència...- ens posem a riure.

-Doncs potser sí.

-Sí, què?

-Que potser sabem més de l'altre del que pensem- somriu i em besa delicadament els llavis quan sona el despertador.

-Hora de despertar-nos- ens aixequem rient i ens preparem l'esmorzar.

-On has deixat a la Sandy?

-A una guarderia.

-No et fa cosa?- s'encongeix d'espatlles.

-No és la primera vegada- assenteixo amb el cap.

-Estarà amb la Dolça?- es posa a riure.

-Doncs la veritat és que sí- somric.

-A on anem?

-Has tardat en fer aquesta pregunta- es posa a riure.

-Sip, per ser tan impacient... he durat- els dos riem.

-Hèlsinki, Finlàndia.

-Uau! M'encanta- somriu.

-En veritat t'encanta la companyia- es posa a riure.

-Alguna sí.

-Era la única que em referia- somriu amb malícia.

-A tota la teva família menys tu?- alça les celles.

-M'has deixat pels terres- aquest cop sóc jo qui somriu amb malícia.

-Diguem-ho bé, per sota terra- nega amb el cap somrient i acabem d'esmorzar.

Ens trobem amb part de la seva família a l'aeroport, es veu que alguna ja està allà des d'ahir o abans d'ahir. Comencem amb les presentacions i el seu pare em resulta simpàtic, encara que la seva mare em repassa de dalt a baix mil vegades amb cara de desacord.