La Vida Enmig De La Foscor.

Vells temps

Sona el timbre i em desperto de cop, no m'havia ni adonat de que m'havia adormit en el sofà. M'aixeco tant ràpid que tot em fa voltes per segons, obro la porta corrent i me'l trobo apunt de tornar a tocar el timbre.

-Ja era hora!- em renya.

-Fa molt que t'hi esperes?

-Cinc minuts, i això que m'ha obert un veí teu!- em poso vermella com un tomàquet i li faig dos petons.

-Ja em sap greu, m'he quedat dormida en el sofà sense donar-me ni compte- em dedica una mirada desconfiada.

-Serà això.

-T'ho prometo- es posa a riure.

-Ja et crec dona!- em fa una abraçada i es treu la jaqueta que està freda.

-Com va tot?- es posa a la cuina per agafar begudes.

-Millor, tot va millor- somric-i a tu?

-Enamorat- arquejo una cella somrient.

-Uh... des de quan?

-Des de fa tres mesos ja- assenteixo.

-No em vas dir res.

-No volia que pensessis que era per refregar-t'ho o alguna cosa per l'estil- nego amb el cap mentre m'assec al sofà.

-Això mai, però bé, explica'm la història.

Ens quedem xerrant fins a les tres de la matinada sobre les nostres vides que ni ens donem compte de l'hora que és. Recordem vells temps quan ens posem a dormir junts quan jugàvem amb la llum a fer formes en la foscor.

-Té sort d'haver-te conegut- somric. Estem tots dos de cares al sostre cada un al seu coixí, deixant espai entre nosaltres.

-Potser sóc jo la que ha tingut sort d'haver-lo conegut- sospiro.

-Bona nit, Clara.

-Bona nit, Gerard- i tan bon punt em dono la volta, em quedo dormida.

Em desperto pel soroll del mòbil d'en Gerard, que ve corrent a respondre i al veure'm desperta es maleeix.

-Em sap greu, no sabia que estava en soroll...

-No passa res- dic somrient- bon dia- em dóna dos petons.

M'intento posar més presentable ja que no em fa falta mirar-me al mirall per saber que dec estar feta un desastre. Em faig un monyo i surto del llit, s'ha de dir que és un dels únics que m'ha vist en els pitjors aspectes.

-Has esmorzat?- li pregunto mentre em vaig a rentar la cara.

-No- contesta mentre espera a que li responguin la trucada de tornada.

Un cop estic, preparo l'esmorzar mentre parla pel mòbil. Somric i penso en que tot ahir no vaig veure en Joan, i les bosses, són encara al seu cotxe o a casa seu.

-Què tens pensat fer avui?- diu mentre s'asseu amb mi per esmorzar.

-Som dilluns, no?- assenteix amb el cap.

-Vull anar a buscar feina, a veure si aquest cop tinc més sort- assenteix amb un somriure.

-Podries quedar per sopar? La meva xicota ha insistit que anem tots quatre- obro els ulls com plats.

-Suposo que sí, que estaré lliure- m'abraça amb força.

-Bé! Tampoc et posis molt elegant, eh? Que és un restaurant bastant normalet- diu quan interpreta la meva cara de preocupació.

-Està bé, a veure què hi puc fer.

En acabar d'esmorzar se'n va i jo em canvio i em preparo tota per aconseguir feina d'una vegada.

Quan estic tancant la porta de casa em sona el mòbil i veig que és un missatge d'en Joan:

J: Vols que et passi a buscar a casa aquesta nit?

C: Si no et fa res...

J: A les vuit seré allà

Em sorprèn que m'hagi contestat tant ràpid, no està treballant?

C: T'estaré esperant

Dit això, agafo les meves coses i me'n vaig amb en Gerard.