Arribo al cinema i ja des d'uns quants metres de distància veig en Joan. No està sol,una noia molt esvelta l'acompanya. Arribo allà trencant el seu moment romàntic.Aquests ulls verds enamoradissos, es fixen només amb mi i la seva acompanyantem repassa de dalt a baix amb cara fastiguejada.
-Hola- inicio jo la conversa. Ràpidament en Joan reacciona i em presenta aquesta noia que imagino que serà la seva xicota.
-Ella és la meva xicota- assenteixo amb el cap i forço un somriure- he pensat que us podríeu portar bé i ser amigues- deixo de forçar el meu falç somriure i entrem a dins. Comprem les crispetes i ens esperem a entrar a la sala.
La seva xicota no em deixa de repassar de dalt a baix amb cara fastiguejada, i jo, simplement em passo per alt qualsevol cosa relacionada amb ella. Ni tan sols he parlat amb ella i ja ens caiem malament, no sé com ha arribat a pensar en Joan que ens portaríem tan bé ella i jo.
Sortim de veure la pel·lícula i es vol quedar a sopar, perquè així la pugui conèixer millor i ella a mi, no sé com dir-li que no, que no em puc fer amb una persona tan falsa i mal feta com ella així que li dic tal qual.
Agafa una enrabiada que no hagués pensat mai que arribaria a posar-se així i em diu de tot menys ho bonic i sobretot em quedo amb la última frase:
-A sobre que em fas pena i faig tot el que tinc al meu abast perquè no et sentis sola i puguis sortir endavant, m'ho agraeixes d'aquesta manera. No et vull tornar-te a veure mai més!- vaig entreveure el somriure per sota el nas de la seva xicota mentre marxava aguantant-me les llàgrimes per tal de que no em pogués veure plorar.
YOU ARE READING
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...
