La Vida Enmig De La Foscor.

Quin mal xicot

-Falten dos dies i encara no he fet res de la maleta- em queixo.

-Doncs fem-la ara- el miro sorpresa.

-M'ajudes?- assenteix amb el cap.

-Encara que sembli mentida o que t'ajudi més a caure que altre cosa, sí- li faig un petó als llavis mentre li dono la meva copa de vi blanc.

Trec les maletes i les poso sobre el llit, deixant espai per poder posar tota la roba que tinc a l'armari, incloent-hi les sabates i les bosses de mà.

-Vaja, què buit està- el fulmino amb la mirada.

-Val, el que em vaig posar l'altre dia segur que no- guardo les peces de roba però deixo la jaqueta i els altres complements.

-Anem bé- quasi ni s'hi cap en la meva habitació, tot sembla surrealista.

Em miro algunes coses i no acabo d'estar convençuda encara que agafo un parell de conjunts i els deixo a l'armari.

-Segura?

-Seguríssima- somriu.

-Pensa en portar com a mínim cinc coses de vestir, quatre jerseis gruixuts més dos de recanvi- somric i agafo uns quants jerseis i els deixo dins la maleta gran.

-Però, què em poso el primer dia?

-No ho sé, alguna cosa que abrigui però que també sigui...

-De vestir- somriu.

-Exacte- sospiro.

Guardo els altres jerseis i així anem fent amb tot fins que tinc les dues maletes llestes i la roba del primer dia preparada. Ho acabo d'endreçar i l'habitació torna a semblar la que era abans de ser coberta per mil i una peces de roba.

-Demanem unes hamburgueses?

-Sí!- exclamo i es posa a riure.

Ens asseiem al sofà mentre esperem a que arribin les hamburgueses. Es sent la veïna del costat com s'ho munta amb el que deu ser el "xicot" nou.

-No para- em poso a riure.

-Ni que ho juris- m'acaricia la galta i em fa un petó.

-Vols veure una pel·lícula?- assenteixo amb el cap.

-Et sembla bé la de 500 dies?- somriu.

-Sí, no l'he vist- poso els ulls com taronges.

-No l'has vist?!- nega amb el cap- està bé, no diré el que penso- somriu.

-Tan dolent és?

-No t'ho pots ni imaginar- ens posem a riure mentre la preparo.

M'assec al seu costat un cop l'he posada i m'envolta amb el seu braç per darrera l'espatlla.

-Una de les teves preferides?

-Sí, té alguna cosa que fa que m'encanti- somriu.

Passa un quart d'hora que ha començat la pel·lícula i sona el timbre. Baixa en Joan mentre poso la peli en pausa i penso que més que mirar la pel·lícula s'ha dedicat a mirar-me a mi i analitzar cada detall de les meves reaccions.

Puja amb les hamburgueses i ens les mengem mentre continuem mirant-la.

-És que sempre ha d'aparèixer quan ho supera?!- exclamo indignada i en Joan somriu- no, no et facis il·lusions, et convida perquè es la festa de compromís- spoiler en Joan- per un noi que és bo i va i li fa això- nego amb el cap eixugant-me una solitària llàgrima i en Joan em mira trist.