Em desperto estirant-me tota i fent un gran badall, feia dies que no dormia de manera tan profunda i còmode. Engego el mòbil mentre em vaig fer una "dutxa ràpida" i sí, ho poso entre cometes perquè tothom qui em coneix bé sap que aquestes dues paraules juntes, no són possibles en la meva vida.
Doncs bé, després d'una hora i mitja dins de la dutxa, surto i miro tots els missatges que els sorollets que provocaven l'espatllament de les cançons, m'ha avisat que tenia.
Un somriure ximplet se'm dibuixa als llavis quan veig que en Joan m'ha parlat. Es veu que vol quedar quan surti de la feina perquè té una cosa molt important a dir-me.
Tot el dia passo amb un nerviosisme al cos que no m'he tret ni anant a fer una volta corrent per la ciutat, ni anant de compres, res.
Són dos quarts de sis quan sona el timbre i sé que està en Joan a baix. Agafo la bossa de mà de passada cap a la porta i me'n vaig del meu pis. Pujo a l'ascensor i li poso preses per estar ho més aviat possible a baix, cosa que com podreu comprendre, no m'ha fet ni cas.
Obro la porta i em colpeja un fort aire gèlid que em fa tirar enrere. Deu ser molt important la cosa perquè em faci sortir de casa amb el fred que fa.
Està d'esquenes a mi i fins que no em poso al seu costat no em mira. Els seus ulls es passegen pel meu cos i no puc evitar encongir-me sota la seva mirada. Somriu i es posa dret de cares a mi.
-No sabia que et posaries tan guapa- diu amb un somriure càlid.
-Vaig normal, no?- arrufo les celles i això el fa somriure més.
-Tu mai vas normal- les galtes se m'encenen i ens posem a caminar.
Sí, a vegades sembla que ens descuidem que té xicota, però bé, no és que ho sembli, sinó que ens descuidem totalment.
-I bé, què era el que m'havies de dir tan important?- somriu.
-No penses que t'ho diré així del pal pel carrer, no?- faig cara confosa.
-Doncs sí- admeto.
-Sento dir-te que no- es posa a riure i el fulmino amb la mirada.
-I on serà?- pregunto intrigada.
-Vine i ho veuràs- em somriu amb complicitat i es posa a caminar més ràpid.
YOU ARE READING
La Vida Enmig De La Foscor.
RomanceEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...