La Vida Enmig De La Foscor.

Capítol 5

-I bé, obriràs?- em poso a riure.

-La veritat que ja és còmode això que estiguem parlant igual que estiguis a baix- dic somrient.

-És clar, com que no estàs aquí baix- protesta aguantant-se el riure.

-Serà això- toco el botonet perquè se li obri la porta i pugui pujar.

Bé, potser us haureu perdut una mica. Resulta que en Joan em venia a veure per portar-me les bosses, però quan ha arribat aquí s'ha deixat la meitat, perquè ha agafat unes que són les seves en comptes de les meves, i fa mitja hora que m'ho està explicant sense que jo li hagi deixat pujar.

Obro la porta quan sento que ha arribat l'ascensor i baixa ell amb algunes bosses.

-Gràcies per no deixar-me congelar a baix- diu forçant un somriure.

-Ha estat un plaer- dic rient.

El deixo passar i mentre va a deixar les bosses al la meva habitació, tanco la porta i l'espero al sofà. S'asseu al meu costat i em poso de cares a ell.

-Com ha anat la feina?

-N'hem tingut molta avui, i tu, n'has aconseguit al final?

-Més o menys- obre els ulls com plats.

-Què vols dir més o menys?

-Doncs que... bé, m'han dit que ja em trucaran per confirmar-ho, però que segurament serà que sí- dic somrient.

-Enhorabona!

-També he pensat reprendre ADE- confesso.

-Em sembla una gran idea- somriu- per cert, ja has comprat el regal de la teva mare?- nego amb el cap.

-No, encara no- arrufa les celles.

-És aquest dissabte, no?- assenteixo- què tal si l'anem a buscar?

-Ara?- dic mandrosa.

-Sí, ara.

-Està bé, està bé, vaig a vestir-me.

Entro a la meva habitació i tardo mitja hora en vestir-me, em maquillo i finalment em torno a presentar on està ell.

-Llesta!- dic somrient.

-Crec que podries tenir el rècord de tardar!- diu rient. Em poso vermella com un tomàquet i sortim del meu pis.

Ens quedem esperant a que vingui l'ascensor i em recolzo a la paret.

-Trobava a faltar sortir de casa cada dos per tres i fer vida normal- somriu.

-I ara més- arrufo les celles- ho fas amb mi- em quedo perplexa i somriu mentre puja a l'ascensor que acaba d'arribar.

-Molt cregut.

-Segur de mi mateix- em corregeix.

-Hi ha molta diferència?

-Diguem-ne que sí- nego amb el cap.

Sortim de l'ascensor i quan obro la porta un aire gèlid fa que comenci a tremolar com una fulla.

-No és nota que és hivern- dic posant els ulls en blanc.

-Estem a dos graus, encara és poc- el miro amb ulls com taronges i es posa a riure.

-Sí, clar, poquíssim- dic amb ironia i em poso a caminar sense avisar.

Són les onze quan tornem al meu pis. Deixo les bosses a terra i estem un davant de l'altre al costat de la porta que ningú s'ha molestat a obrir.

-Gràcies per ajudar-me en comprar-li un regal- dic somrient.

-Si no ho hagués fet, no m'ho hagués passat tan bé avui- miro al terra somrient mentre noto com les meves galtes s'envermelleixen.

Fa una passa cap a mi i m'obliga a mirar-lo als ulls, ens acostem més un a l'altre i em mira als llavis.

-Bona nit, princeseta- em quedo de pedra i somriu.

-Bona nit, Joan- hagués provat els seus llavis si no fos perquè un veí empipador ha obert la porta de cop i ens ha fet un ensurt als dos.

Ens apartem de cop i ens quedem cada un recolzat en una paret. El veí passa i ens dedica un somriure i desapareix cap a la dreta.

-Vaja, molt oportú- diu en Joan amb un somriure burleta.

-Una mica, sí- agafo les bosses i entro a dins.

-Ens veiem demà?

-No ho sé, ja veurem- somric i desaparec entrant a l'ascensor i deixant-lo enrere.

..............................................................................

Voilà! Què us ha semblat? Es fa esperar eh, el primer petó?

Val, val, m'heu pillat. Us volia avisar d'una cosa bastant important. Sé que falten dies encara perquè sigui el famós 14 de febrer, però us vull avisar de que aquest dia, penjaré (a part d'un capítol més d'aquí encara que no sé si serà especial Sant Valentí o no, això també ho podeu comentar a veure què us sembla) penjaré un nou llibre amb castellà que també és d'amor però no te res a veure el redactat amb això i dit això aprofito per fer-vos spoiler:

La noia explica a través de textos el seu enamorament cap a una altre persona, com si fos un diari secret amb textos.

Espero que també us agradi!

P.D: ja us avisaré que el tinc penjat 😁😁

P.D2: no us oblideu de votar i comentar!!

Petons!! 😘😘😘