Em desperto vagament a les onze en punt. Tinc els cabells ben despentinats que sembla que he anat a la guerra. Em faig el meu monyo de sempre i em poso a sota els raigs cremant de la dutxa. M'hi passo ben bé una hora i després és quan començo a esmorzar.
Avui no hi ha sorpreses ni res de que preocupar-me, o això és el que vull creure havent-me llevat no fa gaire.
No tinc cap missatge nou d'en Joan, una cosa que se'm fa estrany, potser m'he acostumat massa ràpid a tenir-lo sempre pendent de mi, però no hi puc fer-hi res, hi ha gent que, volent o no, l'hi agafes estima més ràpid, i a vegades, fins i tot, sense donar-te ni compte.
Surto al carrer per anar a fer un volt sense rumb algun i penso en ho molt que trobava a faltar passejar per aquests carrers. Són les dues quan em trobo amb el cotxe d'en Joan aparcat davant d'un restaurant. Arrufo les celles i entro intrigada, i allà el veig, assegut amb uns homes molt ben vestits i dues dones. Una sembla tenir més o menys la seva edat, l'altre... bé, potser li triplica.
Anava a girar cua i marxar quan em crida i s'aixeca de la seva cadira.
-Clara!
ВЫ ЧИТАЕТЕ
La Vida Enmig De La Foscor.
Любовные романыEm vas canviar la vida com si d'un joc es tractés. Sembla mentida que des que vas entrar a la meva vida, tot hagi canviat d'una manera tan radical... Malgrat tot, tu m'estimes tal i com sóc, però, i jo? Sóc capaç d'oblidar-me de tot i començar de no...
