La Vida Enmig De La Foscor.

Un quart d'hora després

Em submergeixo en els meus pensaments, i hi estic tan distreta que fins que en Joan no esposa davant meu passant una mà amunt i avall davant els meus ulls, no m'adono de que m'estava cridant.

  -Ja ho he trobat tot- miro l'hora.  

-I has tardat... quinze minuts!- dic amb to divertit.

Se'n va i torna amb dos gots plens amb dues palles i després se'n va a buscar els dois croissants amb els plats.

-Queda't amb que ho he trobat- diu rient.

-Ets impressionant- nego amb el cap somrient.

-Sempre- somriu de la seva manera més irresistible de sempre.

Ens quedem parlant fins que mira el rellotge i es dóna compte de que fa tard. Comencem a recollir les coses i ens quedem a la porta.

-Gràcies per venir- dic mig rient encara per l'última broma que acaba de fer.

-Com que al final m'has dit que avui no estàs d'ànim per anar al cinema, ja he fet bé de venir- em poso vermella com un tomàquet i somric tímidament.

S'anava a anar quan es gira de cop abans de que tanqui la porta:

-Ah, per cert, m'encanta aquest monyo- diu somrient.

Tanco la porta vermella com un pebrot i recolzo la meva esquena sobre ella. Era necessari? Sé que no ho ha dit per humiliar-me, però no he pogut evitar posar-me vermella com la majoria de vegades quan es tracta d'ell... Vaja, almenys, sé que s'ha fixat amb mi. 

Busco feina de dependenta fins a les set del vespre que és quan decideixo descansar i continuar demà. Espero tenir més sort que avui, quan més aviat trobi feina, abans podré continuar amb la meva nova vida.

Em canvio de roba amb tardança a causa de no saber què posar-me en un principi i decideixo anar a fer un passeig per aquests voltants que fa temps que no veig.

Quan arribo a casa, després d'una llarga estona, em canvio per tornar-me a posar el pijama i just quan m'assec al sofà, em truca la meva àvia.

-Hola, reina- diu amb la seva veu dolça i melodiosa.

-Hola, iaia- dic somrient, encara que sóc conscient que no em pot veure.

-Va tot bé? No et deu faltar pas res, oi?- tan patidora com sempre.

-No, tot perfecte, gràcies un altre cop per venir a netejar el pis quan et vas assabentar de que sortia- sospira.

-No és res, dona, si ja ho saps que les coses les faig encantada.

Ens quedem gairebé hora i mitja parlant i després recordo que haig d'apuntar a l'agenda que demà passat vaig a la perruqueria, aquestes puntes que porto han de desaparèixer d'una vegada per totes.

Miro l'armari un parell de vegades i decideixo que quan em compri roba nova, vendré la que tinc per alguna web. Endreço una mica l'habitació que sembla que hagi passat un huracà per aquí i em poso a fer el sopar.

Són les dues quan em poso al llit decidida a dormir-me quan més aviat millor, però em sona el mòbil indicant-me que tinc un missatge nou. Miro la pantalla i veig que és d'en Joan, em desitja bona nit. El contesto amb dos segons i al girar-me i tancar els ulls, em quedo dormida de seguida amb un somriure als llavis.