La Vida Enmig De La Foscor.

Capítol 12

Estem asseguts en el mirador veient com tota la ciutat s'estén sota els nostres peus. Malgrat el fred que fa, no noto quasi bé l'aire gèlid que hi ha. No diem res i ens dediquem simplement a observar les coses que ens passen al voltant.

-Ha canviat molt la meva vida des que estàs aquí- em passa un braç darrera les meves espatlles i m'atrau més cap a ell.

-Espero que sigui cap a millor- em poso a riure.

-Com t'ho fas per fer-me riure i somriure sempre?- s'arronsa d'espatlles mentre m'acaricia la galta amb el seu índex.

-No ho sé, però el que sí sé és que ho hauries de fer més sovint- sospiro.

-No ho faig gaire, veritat?- nega amb el cap.

-No, però per això estic jo- em poso a riure un altre cop i somriu- t'he dit mai que m'encanta el teu riure?

-Ara- es posa a riure i acosta més el seu rostre al meu.

-Vaja, veig que he tardat- tanca els ulls mentre retalla la poca distància que ens queda.

-Joan...

-Sí?- no obre els ulls però es queda quiet.

-N'estàs segur?- somriu.

-Mai havia estat tan segur.

-Però...- em posa el seu dit índex sobre els meus llavis.

-No hi ha peròs que valguin- sospiro.

-Segur que no te'n penediràs?

-Mai.

I...