Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 1 -

- Corre Celcilia! Arribarem tard el primer dia de classe! – em crida l'Emma des de la porta de casa meva.

Salto del llit i obro la porta de "mala gana".

- Tia, són les 7:20, fins les 8 no entrem a classe... – li dic mentre li dono un petó a la galta com fem cada any quan em passa a buscar per anar juntes a l'institut.

- Va va afanyat! Tinc el pressentiment que aquesta any serà el millor de la nostre ESO.

- HAHAHA no serà perquè ja acabem l'ESO? – li dic rient mentre agafo la motxilla i sortim de casa meva.

- Que graciosa estàs avui carinyeet – em diu amb una cara de nena petita.

Durant tot el camí que fem per arribar a l'institut., l'Emma no para de parlar, se la veia molt emocionada per començar el curs, cosa que a mi no em fa tanta gracia. Parlem de quins profes creiem que ens tocaran, els amics, els amors,... lo típic de sempre.

Pel camí anem trobant gent que ens saluda, ens crida,...

L'Emma i jo som les dues noies amb qui tothom es porta bé, tothom ens ve a demanar consells, ens convida a festes,... som família de tots, per dir-ho d'alguna manera.

De cop algú m'abrassa per darrere.

-Que passa guapíssimes! -.

- Ostia Taylor, m'has espantat. – em giro i li dono una abraçada i un petó a la galta amb un somriure.

En Taylor és un dels nostres millor amics, és el capità del club de voleyball, l'amic de tots,... el popular de l'institut i punt.

- HAHAHA ho he fet expressament. – em diu amb una cara de malote mentre li donava una abraçada a l'Emma. – Que, ja us heu entrat de qui vindrà com ajudant de conversa aquest any a l'institut? Diuen que es molt jove i força guapot... – em mira de seguida ginyant-me l'ull.  

Cada any l'institut Hollywood fan venir un ajudant de conversa, per facilitar les nostres converses entre companys, professors, familiars,... a vegades també fa com de psicòleg per la gent que necessita parlar d'algun tema qualsevol, entre moltes altres interaccions.

Molta gent diu que es innecessari tenir un ajudant de conversa a l'institut, però jo sincerament ho trobo d'allò mes bé, crec, que el fet de que vingui una persona nova cada any i li puguis explicar qualsevol cosa que t'incomodi i et pugui donar la seva opinió i o consells, es la millor manera, ja que el següent any ni el veuràs, ni et recordarà pas...

- Aaahhh tens raó Tay, tothom parla d'ell, tinc moltes ganes de coneixel per fi, el de l'any passat era un payo que no sabia ni pronunciar el teu cognom Celilia jaja i mira que es fàcil! Celilia Hill.- em diu l'Emma rient.

- Estava massa empanat el pobre – dic jo em cara de "fàstic".

A l'altre costat del carrer criden el nom del Taylor.

-Reines us veig a classe, vaig a saludar els del club. – ens tira un petó amb les mans i travessa la carretera corrents.

- Bua cada any esta més bo tia – em diu l'Emma en veu baixa.

- EMMA!! – vaig mirar-la rient.

...

Arribem a l'institut, per fi, hi ha massa gent abraçant-se, rient,... em va fer molt feliç tornar a ser allà com cada any però després començo a recordar que serà el nostre últim any a l'ESO, i em posava malalta penar-hi amb això després de tot aquesta anys, tot el que ens ha passat,... res diferent de tots els altres, però quan un cop ets allà, en viu i en directe, ho sents de més a prop.

- Cel estàs be? – em va mirar l'Emma agafant-me de les espatlles.