Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 49 -

Comencem a córrer com si ens estiguessin perseguint, intentant no riure per no perdre més temps, però ens és impossible.

-Bradley Bradley! -dic quedant-me enrere, inclinant-me cap endavant, posant una mà sobre el meu genoll dret, ja que em fa mal la panxa de tant riure i córrer a la vegada.

-Va Cecilia! Te mare em matarà, li he dit que seriem puntuals! -em diu ell intentant posar-se serio, però el riure ens pot els dos.

-M'és igual. No aguanto. M'estic morint de riure i estic corrent a la vegada, no ho havia fet mai. I tot perquè m'has fet despistar tu. -el contesto en to vacil·lant i rient.

-A sobre! Has estat tu, que m'has volgut portar fins aquí! -diu acostant-se a mi.

-I què més! Això no importa. Si no m'haguessis distret...

-Jo? Distreure't?

-Si!

-Ah si? En què...?

No el penso contestar. Sap perfectament en com m'ha fet distreure, i no li diré pas.

-En què t'he fet distreure Cecilia? -em diu amb un somriure divertit que em fa posar nerviosa.

-Joder Bradley! No t'ho diré, saps ben bé del què et parlo! -li dic indignada.

-Tu mateixa. -diu acostant-se a mi ràpid, agafant-me per les cames fent que quedi sobre les espatlles del Bradley.

-No! Bradley baixa'm! -crido rient donant-li cops de punys a la seva esquena.

-Bradley! Para para!! -torno a cridar quan comença a córrer. Sento que riu, però no em contesta.

Encara ens queda tros per córrer. Però a la velocitat que va en Bradley, hi som en menys de cinc minuts. Quan arribem a la part baixa de la muntanya, on encara ens queda un caminet, pla, abans d'arribar a les carreteres, que des de on estem es poden veure els cotxes perfectament com passen a gran velocitat, em deixa al terra. Ens quedem davant d'un a l'altre mirant-nos amb un somriure esperant a no sé què.

-Em diràs en què t'he fet distreure, Cecilia? -em pregunta canviant l'expressió a serio i sexi.

-No. -contesto posant-me d'esquenes a ell, encreuant els braços com si estigués enfadada.

Estem sols per aquests moments, excepte per les persones que van pujant a la muntanya, que passen cada cinc-deu minuts i els cotxes que de lo ràpid que van, no es poden fixar en nosaltres.

De cop, sento una mà que aparta els meus cabells suaument, deixant el meu coll a la vista.

Sento que s'acosta per darrere. Sento la seva respiració sobre la meva pell. Sento la seva olor característica. Sento com m'agafa amb l'altre mà, la meva cintura. I de sobte, sento els seus llavis tocant la pell del meu coll nu.

-Bradley... -dic deixant anar un sospir, gaudint del moment.

Fa petons suaus sobre la pell, d'aquells que sembla que et passessin una ploma que et fa pessigolles. Fa petons per a tot arreu, ben a poc a poc.

-Bradley... m'estàs distraient... -dic amb els ulls tancats inclinant el cap al costat contrari d'on és en Bradley. -Ho veus? -pregunto ben fluix.

-Calla. -em diu ell a cau d'orella.

Amb la mà que agafava la meva cintura, ara la agafa amb més força, i aparentant-me contra la seva. En canvi l'altre mà la té agafada al meu braç, impedint que faci algun moviment. Continua donant petons tan excitants com ell, quan de cop em gira cara a ell. Me'l quedo mirant amb els ulls ben oberts, de lo ràpid que m'ha fet donar la volta. M'agafa de les meves galtes i m'he les apropa a ell. Tornant a ajuntar els seus llavis amb els meus, amb un petó suau.