Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 26 -

Surto vermella de la porta on l’Emma m’espera repenjada a la paret somrient al telèfon. Estic segura que serà algun pavo dels seus, li haurà dit alguna cosa com sempre tipo "et vull menjar nena" o algo com "aquesta nit bla bla"... Si bé, així es l'Emma i no pensaria mai en canviar-la per ningú, es única. Crec que una de les coses que li fa ser molt més única es aquesta, pot tenir mil derrera seu pero amb tu o qualsevol altre persona es un encant. No estic dient que sigui bipolar ni molt menys, pero es ella i punt, l'estimo massa sempre l'estimaré, no com aquella pava de merda de Juls. UI, que em desvio de tema. Quan l’Emma em veu es posa recte i em mira amb una cara estranya, crec que no sabia quina fer després de veure la situació que havia passat amb la Julie, però a la que em veu vermella li canvia la cara a una de curiositat.

-Em...hauria de preguntar que ha passat allà dins amb el Bradley o millor em callo? – diu l’Emma de cop.

- Millor parlem-ho després... – dic per deixar-la amb l’intriga i fer-la patir una estona. – T’ha dit alguna cosa bonica el telèfon o algú? – li dic rient mirant-la amb ulls sensualitzadors (segur que no es la paraula correcte, però ja m’enteneu).

Ha tardat uns segons a caure en que era una estúpida pregunta ja que l’havia vist amb el telèfon amb un somriure que fa tothom quan li ha enviat un missatge el teu crush, o quan veus algú que t’agrada,...i volia saber qui era.

-Ahhh ostiii joe – comença a dir rient-se d’ella mateixa per lo inútil que es. – Em... si bé... d’això també em de parlar després, et penso deixar intrigada igual que estàs fent amb mi. – diu amb cara de molt pija.

Ens posem a riure de seguida que acaba de parlar l’Emma.

-Però ara en serio, estàs bé Cecilia? Després del que ha passat tia... – diu parant de caminar mirant-me els ulls. Se la veu molt seria, vol que li digui la veritat.

- Si, tranquil·la, estic molt millor. M’ha calantat molt aquella mala puta, però aquí estic i no penso que em deixi pels terres aquella. – dic seguríssima de mi mateixa alçant la barbeta.

- Siii tiaa aquesta es l’actitud joder!! M’alegro un monton! – em diu abraçant-me fort emocionada.

Mentre caminava pel passadís amb l’Emma per anar al pati, notava com la gent em mirava amb tristesa o alguna cosa semblant, algun d’ells em preguntaven que tal estava o que no patis,... Odio que la gent sàpiga molt de mi, però a vegades necessito que ho sàpiguen així puguin veure la diferencia entre les persones més irritants d’aquest planeta com la Juls...en fi.

Sóc a la cantina de l’institut, i de moment no he tornat a veure a la Juls cap cop més.

-Què ha passat al final amb la Juls? – pregunto curiosa a l’Emma que està seguda sobre les cuixes d’en Taylor que estàvem tots junts a una de les taules junt amb els altres com en Jack, Charlie,...

El dos em miren de cop. No ser si voldria saber-ho, l’últim cop que vaig veure aquestes cares han sigut aquest mati, quan m’han dit que tornava la Juls.

-S’ha començat a fer la víctima, ha començat a plorar com boja, dient de tot, que si tu l’has agredit, o jo que ser... una filla de se mare. Al final ha marxat perquè segons ella estava fatal. – diu en Taylor donant-li una queixalada al seu entrepà.

- Que falsa – dic fent punys mirant a un altre lloc.

- No li facis cas tia, quedarà sense amics, no sap com cridar més l’atenció.