Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 52 -

-Una carta? -pregunta el Bradley amb incredulitat, mirant-me els ulls de molt a prop, acorralant-me a la paret del local.

-Sí joder, una carta! -contesto elevant el to de veu, amb les poques llàgrimes que s'havien format als meus ulls.

El Bradley es queda uns segons quiet i callat, amb les celles aixecades, mirant-me confós. Tant mateix, fa un moviment brusc amb el cap, i em diu decidit:

-Lo millor serà que marxem ja. Estàs borratxa, no saps el que estàs dient. A més, és tard.

No contesto. Prefereixo callar-me abans de dir qualsevol estupidesa, ja que segons ells, estic borratxa. Potser si. Una mica només. No sóc conscient d'això. Però crec que m'ho mereixia després de sortir del país per primer cop entre setmana de classe per veure el meu germà recent nascut a l'hospital, després de que el meu pare m'expliques el que va passar en realitat,... Encara no em crec el passat de la meva mare, m'entristeix que no m'he l'hagi explicat, encara que tingués excuses per no fer-ho, sé què és la meva mare i sempre vol i voldrà el millor per a mi, però això... no pot amagar-ho tota la vida, al menys mab mi no. Però d'això hauria de parlar amb ella cara a cara.

-Agafarem un taxi. -diu el Bradley mentre m'agafa amb un braç per la meva esquena, com si volgués evitar que caigués, tot i que camino perfecte. Bé, menys les tres ensopegades de peus que he tingut a la cinquena passa. -Quant has begut?

-Avui. -contesto ràpid, sense creure'm el per què de la pregunta.

-No. Quant, de quants vasos has begut. -contesta ell amb tranquil·litat, tot i sabent que està perdent els nervis, però és conte.

-Ah...em...doncs uns... -començo dient fent veure que conto. -He perdut el conte.

-Déu meu Cecilia... -respon fent que no amb el cap.

M'importava una merda el que penses ara mateix de mi. Em sentia bé, i no deixaria que m'ho arravates. Que carai! És el primer cop que m'emborratxo d'aquesta manera, jo que sé de quin era el límit!

-Què passa!? No sóc tan inútil com per posar-me a contar els vasos que em bec. -dic canviant el meu humor en un tres i no res. Em separo d'ell ràpid, m'he enfadat.

-Cecilia, cauràs. -m'adverteix ell agafant-me de nou ja que de cop he perdut l'equilibri.

Merda. No entenc el que m'està passant. Sóc una completa muntanya russa de emocions ara mateix. Començo a plorar en silenci. Sóc inútil, m'odio a mi mateixa. Com he pogut ser tant tonta d'haver-me deixat emportar per un altre part del meu cos, que no era el meu cap? Si hagués sabut el que em passaria després, no hagués begut. D'això si que estic segura. O no. No sé! Començo a preocupar-me de mi. Ara si que em sento borratxa. Em fa mal el cap.

-Per què plores, Cel? -em pregunta el Bradley un cop estic enganxat a ell mentre caminem pels carrers buits d'Anglaterra.

-Perquè sóc una inútil. No valc la pena. No hauria d'haver begut, i ho he fet per intentar treure'm el cap tots els meus putos problemes. Es què m'odio. M'odio molt. So-

-Cecilia, no ho ets. A vegades, fem inutilades per deixar de banda tot el que ens passa al voltat que ens molesta, bevem, la paguem amb altres persones, alguns...es droguen,... Tot i que sabem que no en traurem res a canvi, ho fem igual. És aquí, on llavors, ens sentim malament, on fem coses boges per penediment, com ara, trucar a persones del passat que et van fer mal,... Per això ara estic aquí. Sé que necessitaves aquesta nit, i sé que acabaries així, però neguem el fet de sentir-te bé, lliurada de problemes,... en un instant d'aquesta nit, com quan ballaves descontroladament. Neguem-ho.

Em quedo bocabadada. No puc amb aquest regal de Déu. No sé si són per les emocions, que de cop m'han pujat fins a dalt de tot, o que realment ell ho té tot. És atractiu, amb una mentalitat difícil de trobar, és atractiu, és molt atractiu i per si no queda més clar, és increïblement atractiu. D'acord, ho sento, estic borratxa. Però, tu surt un dia per la nit, et trobes el Bradley caminant pel carrer, amb la seva camisa mig descordada per la calor que feia dins del local, els seus cabells foscos, rinxolats i despentinats, els seus ulls marrons, els braços treballats,... i literalment que t'enamores, i encara més, si et comença a parlar.