Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 36 -

Waau, osigui, WAAU. Com de ràpid pot canviar les coses... Encara segueixo amb la boca ben oberta en quan he llegit els missatges. La gent que passeja se'm queda mirant, normal, una noia dreta al mig del carrer, amb auriculars, vestit vermell força provocatiu, mirant el telèfon amb la boca oberta... crec que jo també fliparia una mica veure algú tal i com estic jo, crec. Tinc els dits que em tremolen, bé, no ho ser, no els sento. Estic precupada, si això si que ho sento. Amb ell, al que coneixo de fa...emm...ni una semana! Se'm passa cada idea de bomber pel cap que déu ni do. Que si agafar l'avió ara mateix i anar amb ell, molt precipitat però que vols que pensi ara?, o també fer alguna bèstiesa per fer algo, o ves tu a saber!

Val, crec que lo millor és calmar-se, no?
Anem a fer les coses en calma i súper tranquilitat:

"QUEEEEEEE????! PERÒ ESTÀS BÉ TU BRADLEY!!???? DIGUEM QUE SIII"

"BRADLEY SISPLAU, QUÈ PASSA, PER QUÈ MARXES ARA??????"

"HO SENTOO VAL? JO EM PRECUPO I MOLT!😭 DESPRÉS DE LO D'AHIR... TORNAAAA, HO NESECITOOO"

Upss, vaja, crec que no m'he calmat, però ara ja es massa tard com per essborrar els missatges.

Podria haver enviat milions més de missatges com aquests, estic realment preocupada, però no vull fer-me la boja o molestar-lo o... M'ha dit que no pateixi per ell, i és el que estic fent, tot i que em costa...com els missatges que he enviat, però ho faig.

Estic bloquejada, no ser que espero aqui dreta, al mig del carrer mirant el telèfon esperant a que faci algo... No ser encara com vull que el mòbil faci algo per ell sol...en fi.

Crec que estic tremolant, no ho ser, ni per què, ni si realment estic tremolant. Ni també si es pel Bradley, o la meva mare amb tema Juls, o...jo que al final tornaré boja aquest curs!

De cop sona el telèfon. "Criiistina✨" apareix a la pantalla. "Ostiii la Criss que em va dir que trucaria!" penso.
No tardo en agafar-lo, ja he passat força estona fent...RES.

"Booooon diaaaa Ceeell, em pots dir que fas així vestida parada al mig del carrer?? *riu*"

"Eiii però per on em veuss??"

"No et dones compte que estàs al carrer de casa meva i què tinc finestres i puc veure l'exterior?"

"Aiix si...em joe...si ostii tens raó"

"Uiiiii...ja està. Què és el que va passar ahir ja...?"

"Res...bueno una mica de beguda...una mica de allò, de lo altre,..."

"Vas emborratxar-te?"

"Noooo, bé...una mica però nooo"

"Aviamm, esperem que baixo i m'expliques"

"No tranquila, de fet, marxava ja...me mare...que diu...diu que he de tornar a casa"

"Ah, que ja hi has anat??"

"Si, he sortit a...cam....a caminar"

"Emm Cel, no estoc entenent res, però tant és *torna a riure*, si no vols parlar ara, ja parlarem més tard, tranquila, i sino, ja saps que em tens aquí!"

"Gràcies, jo...buff mercii en serio"

"Vinga tranquila, adeuu preciosa!"

"Adeu reiinaa"

M'he quedat parada, si si, paradíssima. No entenc com no li he dit res a la Cristina, ella crec que es la més edient, en qui puc parlar ara, en aquests moments...

Val, sóc molt inútil. Per què? Perquè no he pensat més amb l'Emma. Amb ella puc parlar de tot i més d'aquests temes. Així que no tardo a arrencar a caminar per anar casa l'Emma, necessito veure-la i explicar-li tot, o al menys... algunes coses...

*truco la porta de casa seva*

No tarda res en obrir-se la porta i sentir-s'hi un crit dels que fa l'Emma.

- CECIILIAAA! - diu ella de seguida que em veu. Em dona una abraçada molt forta.

- EMMAAAA! - l'imito.

- Què fas per aqui!!?? - diu ella tot alegre i sorpresa al mateix temps.

- Moltes coses...a ecplicar-te...

- Uiuiuii, passa passa! - diu fent-me un gest de mà perquè passi dins a casa seva. - Vaig en pijama eh, que volia provar-me uns vestits que m'ha portat la meva mare de la botiga!

- Ahhh tranquila, pots provar-te'ls mentre t'explico tot...

- Aii doncs perfecte!! - diu emocionada.

Entrem a la seva habitació, gran, rosa, decorada amb pijadetes varies, molt maques per això. Ho té un enorme mirall a la paret on mira mentres s'emproba els vestits. Jo m'assec al súper llit de matrimoni que té per ella sola, preciós.

- Va va explica! - em diu perquè digui algo ja.

- Aviiaam...començo pel tema Bradley...

- Siii, digues!

- Ahir amb el sopa aquest que fem amb la Cristina i se mare la directora... vam acabar anant a la disco ella i jo després de sopar... Abans però al restaurant hi havia en Bradley...

- Uaaaaa que peliculoon!!!

- La cosa es què al principi va ser un pel incòmode pero llavors ja va estar... el vaig deixar amb les ganes més o menys. - s'he m'escapa una riatlla. - Llavors...a la discoteca, va i me'l torno a trobar!

- Aiii nenaaaa en Bradleyy i tuuu diiooss...

- Vam veure i vam acabar liant-nos...

- QUEEEEEE??? SIIIII!!! TOMAAA HO SABIA, ESQUE DE VERITAT...

- Espera, que continua...

- Vam anar casa seva i quasi ho fem pero vaig i em deimaio!

- NO FOTIIS???

- Si tia...fatal... però ell tot un cavaller... em va estar cuidant tota la nit! Jo estava....estava en un altre lloc...

- Tia, espera. - de cop dixa de mirar-se al mirall i seu al meu costat i em mira detingudament. - Sents algo per ell?? Estàs colada??