Després de que en Bradley em digues que podia dir, vaig començar a escriure tot el que sentia a cada moment.
Vaig deixar-me portar pel que em deia el meu cap.
"Estic als núvols, no puc baixar. Per què estic així? Les mans les tinc fredes. Em costa parlar. Ell, ell es el culpable de tot. Les papallones volant en un cap de flors, sense parar. Això es el que sento, ho sento dins la meva panxa [...] Costa creure que amb poques hores em facis sentir el que sento.
Bradley, em fas fer ser un altre persona. No, en realitat, amb tu, em fas que sigui jo mateixa."
Sona el timbre. Tothom esta pujant ja les cadires sobre la taula. L'Olivia ha marxat corrents sense dir el perquè només un "Adéu nois, fins demà". En Bradley agafant els escrits que li van entregant mentre surten de la classe.
L'Emma que diu que ha de tornar anar al labavo o es pixa abans d'arribar a casa. Només quedo jo, sola a la classe, amb el Bradley.
Em dona vergonya donar-li l'escrit, no hagues escrit això si no m'hagués deixat emportar, pero es massa tard per essborrat-ho tot.
- Cecilia, tot bé? Has acabat ja? - em diu en Bradley caminant a poc a poc cap a mi.
- No ho he escrit jo. - dic nerviosa.
- A no? - em diu amb to vacilo somrien.
Somric jo també per uns segons encara amb el paper a la mà.
- Vui dir, que si, que l'he escrit jo, pero que... Uff bua com costa. - dic sense saber com continuar.
Amb cuidado m'agafa del braç i em diu:
- Cecilia, ser que has escrit i vui saber que pensaves en aquells moments, aixi que tranquila, ningú ho veurà.
Em poso les mans a la cara perquè no em veigues vermella mentre m'aixeco del meu lloc per agafar la motxilla.
En Bradley veient que m'estava morint de la vergonya, m'abraça rient i dient:
- Tranquila!! No has de precuparte - em diu rient.
Em deixa d'abraçar i em treu les mans de la cara. Ell, m'agafa la motxilla mentres jo pujo la cadira a la taula. M'acompanya fins la porta i em diu:
- Ja parlarem.
CZYTASZ
Ell, "l'ajudant de conversa"
RomansCecilia, una noia interesant, popular, guapíssima, intel·ligent,... Està a punt de començar l'últim curs de l'ESO, 4rt. La seva millor amiga, Emma, no para de repetir-li que aquest curs té el presentiment que la Cecila trobarà algu que li marcarà pe...
