Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 40 -

***

Marquen les set i quart al despertador que acaba de sonar. Després de la trucada d'ahir amb el Bradley, m'he despertat força contenta, tot i sabent que no el veure avui a l'institut, i qui sap si demà, o demà passat, o... en fi.

Avui me mare ha marxat ben d'hora per anar a treballar, així que hauré d'anar caminant a l'insti, amb l'Emma, clar. Just quan m'acabo de prendre la tassa de cafè asseguda a uns dels tamborets de l'illa de la cuina, truquen a la porta. No podia ser altre persona que l'Emma, així que li obro la porta amb un somriure.

Sorpresa que em quedo al veure l'Emma mirant d'un cantó a l'altre de casa meva entrant a poc a poc, de puntetes, com si fos un espia.

-Emm... et t-trobes bé? –dic ja que ni m'ha dit "bon dia". –Hola!?

De cop em mira, i es posa a riure.

-És broma, estava mirant haviam si hi hauria la teva best friend, Juls... –diu rient com una foca.

-Ets super inútil, déu meu anem ja! –li dic amb cara seria i un somriure que se m'escapa per sota el nas mentre desvio la mirada per agafar la motxilla que està sobre el sofà.

L'Emma continua rient. Menys mal que s'ho pren d'aquesta manera, crec que així fa que se'm desapareguin les ganes d'ofegar aquella bipolar.

-Va passar algo més amb ella, ahir? –em pregunta l'Emma mentre tanco la porta de casa amb clau.

Suspiro un moment abans de girar-me. I parlo.

-Quan ja vaig arribar aquí casa, vaig voler fer-me una dutxa, però abans van passar moltíssimes coses... que si em truca el meu pare dient que es fora del país, que no el deixen venir, que bla bla bla. Llavors, me mare que entra a l'habitació i em diu amb tot el morro del món que la tia ha canviat i que li hauria de donar com "una oportunitat" i- em talla l'Emma parant-se el mig del carrer mentre anàvem de camí a l'institut.

-Una oportunitat? Estava vacil·lant, no? –em diu sense creure's el que va dir la meva mare, quan va ser la primera que em va dir que no m'acostes a ella, la Julie. –Mira, jo no sóc ningú per criticar a una persona que ni vaig tenir cap intercanvi de paraules, però Cel,... emmm s'està aprofitant de tu d'una manera bestial...des del meu punt de vista vaja, en plan que s'està fent la víctima quan tota la culpa la va tenir ella. I suposu que el que vol és què la gent estigui de part seva...

-Ho sé. –dic mirant el terra amb les mans a les butxaques de la casadora texana que porto. –Merda!

-Què t'has deixat ja? –l'Emma riu de mi.

-Joder, no fotis? El meu mòbil. –dic mentre dono cops al meu cos desitjant trobar-lo al lloc més inesperat si us plau, però, no.

-Egh tranquil·la tia! Tampoc es que el fem servir molt a classe. Ja quan tornis a casa a l'hora de dinar, l'agafaràs. No és el fin del mundo, keep calm.

-Emma, que el ahir també em va trucar el Bradley...

-Jopetas xata, si que estàs a full amb ell!

-Què t'esperaves? –li dic intimidant-la amb cara de pillina.

-MADREEE *riu* Quan sigui ell el primer... amb el teu ex, vau arribar a fer algo més? –em pregunta més fluix.

-No. No. Eh...no, era molt estrany. Sempre m'estava dient que va, fem-ho ja, que no se què, però... ni em va arribar a toca el cul tia... –contesto amb el mateix to de veu fent que no amb el cap, recordant aquells moments horribles amb ell.

-Què dius? –em mira amb cara de no entendre res. –No tenia ni idea.

-És clar que no en tenies ni idea, em vas conèixer quan em vas salvar abans de donar-los a òsties als dos quan els vaig pillar aquell fill de **ehem** va fer-ho amb la persona que hi tinc més ràbia, uf.