Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 2 -

- Sisi jaja me empanat – dissimulo una mica.

Començo a saludar a moltíssima gent, a demanar-los que tal ha anat l'estiu,...

Sense adonar-nos conta ja eren les 8 quan sonava el timbre de "tots a classe nois".

Pujem les escales del institut fins arribar a la nostre classe, on l'Emma i jo ens seiem juntes.

Estàvem bojos tots, és el primer dia de classe del últim curs de l'ESO i tothom està emocionat.

De cop entra la professora d'anglès per la porta de la classe. Tots seu al moment.

- Bon dia nois! Ja tornem a ser aquí! – va dir l'Olivia rient mentre deixa tot de paper sobra la taula de professor.

Oliva fa el que diem "la benvinguda al nou curs", comença explicant les mateixes normes de cada any, les intenses i pesades normes. Va dir tots els professors que tindríem durant el curs, les matèries, les hores que faríem,... i finalment parlar de l'ajudant de conversa que ve cada any a l'institut. Em va cridar molt l'atenció, tot el que va comença a dir sobre ell.

- Aquest curs tenim un ajudant de conversa força "jove" que es passarà gran part dels dies amb nosaltres... – comença dient amb un somriure a la cara.

- Quants anys Oliva!? – crido des de l'ultima fila gronxant-me de la cadira, per curiositat.

- 23, i no comencis a fer això de la cadira com cada any Celcila!– em diu alçant la veu.

Es va formar un xivarri a la classe com si vingués un nen de 10 anys.

L'Emma i jo ens mirem tipo "oh diooss mio" rient.

- Shhh nois baixeu el volum de veu!! És diu Bradley i vindrà en algun moment del matí a coneixa-us a tots i a parlar una miqueta, – diu la professora amb entusiasme.

En Taylor que seu a la taula del costat meu separat del passadis de la classe, em dona un cop de braç i em llança una mirada sensual que per un principi no vaig entendre a que venia.

- No intentis fer coses Cel- va dir-me el Taylor.

-Taaayy tiu com em pots dir això jajaja, tots els amors que han començat amb un cop de braç teu han acabat fatal – vaig dir-li acabant amb una mirada a la taula.

- Cel, em sap greu pel que va passar amb el Noah, saps que en pots parlar del tema amb mi quan vulguis. – em diu agafant-me de la mà al veurem que pensar en aquest tema em tocava.

- Peeeeroooo buenooo, tius tius tius que esta passant a qui??? Em giro un moment i em trobo això!! – diu l'Emma al·lucinant veient-nos agafats de les mans.

- Emma és el Noah, per culpa meva la tornat a recordar.- diu amb veu trista en Taylor.

- No et precupis Tay. – faig amb un somriure de "encara que em recordis tot el que va passar, ser que puc comptar amb tu".

Es va aixecar i em va donar una abraçada, el mateix fa l'Emma quan em deixa el Taylor.

En Noah i jo portàvem sortint des de 2n d'ESO fins a finals de 3er, casi casi 2 anys. Ens estimàvem massa fins que ell em va posar les banyes amb una, que ni prefereixo recordar. Em vaig sentir molt enganyada. L'Emma i en Taylor van ser els únics que van saber tornar a que em donin atacs de riure, a fer les meves entremaliadures que faig, ...a tornar a ser jo mateixa.

- Aquest cap de setmana la liem a Foxtail – va fer el Taylor traient la llengua i fent un joc de mans.

Foxtail es un Pub que hi ha al centre de Los Angeles on anem sempre a celebrar qualsevol cosa amb el DJ que posen allà.

- Yaaasss – crido ben fort aixecant els braços i oblidant els mals records que estaven rodant dins el meu cap.

- M'hi apunto!- va dir l'Oliva sorprenent-nos a tots.

Tots començem a riure molt fort al sentir el que acaba de dir la professora.

A tothom li cau bé l'Olivia, podríem dir que es la nostre professora preferida.

- Prou conya – diu l'Olivia amb un somriure als llavis. – Vinga va que tenim molta feina, traieu un full que començarem a apuntar tot el que necessitarem per aquest any.

- Buff ja començem- diu l'Emma passant de tot.

- T'he sentit Emma.- va dir l'Olivia mentre apunta la data a la pissarra.

- Osti, doncs si que tens l'orella ben fina eh-.

Tothom reia en silenci per por a que ens caigués una incidència al estar-nos enfotent de com ha contestava a la professora, ja que una de les normes de l'institut era no contestar als professors.

...

Entre broma i broma ja portem 2 hores escrivint al paper, quan algú truca a la porta dos cop.

L'Olivia obra la porta i fa un salt d'emoció. Tothom està callat i intentant mirar a la porta avia'm qui és.

-Bradley!!