BRADLEY POV'
Són les 12:30 quan sona el timbre per tornar a classe després del pati. Obro el mòbil i veig una notificació que diu "@ceciiliia98 ha començat a seguir-te". Se'm va il·luminar un somriure a la cara mentre m'agafava la barbeta amb el cap acotat.
De debò que no sento res com el que sento amb ella... Hi ha moltissima gent a l'institut pero la Cecilia, la Cecilia, és...ella, en fi.
Abans d'anar a l'aula de ciències per esperar el següent alumne, obro l'instagram i li dono el botó de "segueix també", tenia curiositat, bé, no és la paraula, pero m'ha agradat, ella m'agrada, és diferent a les demés, tinc interès per conèixer-la i qui sap per algo més, però això queda un pel lluny...
Vaig estar mirant les poques fotos que tenia al instagram ja que era públic i ufff millor sense dir res...
Ser que la Cecilia la faig sentir diferent, ho ser per com em mira, sobretot els llabis, no molts cops pero m'hi he adonat compte i realment em posa massa.
Apago el mòbil quan de sobte apareix un alumne de la classe de la Cecilia. Haviem quedat amb l'Olivia que per no fer-me anar d'un cantó a l'altre aniria dient ella qui anava a parlar amb mi.
Tinc el somriure encara de quan havia vist la notificació, m'estava costar fer-lo deparèixer però finalment ho aconsegueixo.
Se'm estava fent aborrida aquella mini "entrevista", pero seguia per no confondre l'alumne.
No puc treure'm la Cecilia del cap, és impossible. Així que de seguida que va marxar l'alumne que tenia perque vingues un altre, obro el mòbil i li envio un missatge.
No vui començar fort, tenia por de incomodar-la o de fer qualsevol cosa contra ella.
"Em pensava que no veuries el meu instagram escrit al paper...🤔 M'alegra que ho haguis fet 😉"
CITEȘTI
Ell, "l'ajudant de conversa"
DragosteCecilia, una noia interesant, popular, guapíssima, intel·ligent,... Està a punt de començar l'últim curs de l'ESO, 4rt. La seva millor amiga, Emma, no para de repetir-li que aquest curs té el presentiment que la Cecila trobarà algu que li marcarà pe...
