- Capítol 17 -

384 14 0
                                    

(punt de vista Bradley)

Surto de l’institut amb una carpeta transparent plena de fulls, els fulls del que havia fet escriure a l’última hora del dijous. El primer paper que es veia era el de la Celicia.

Agafo les meves ulleres de sol i m´he les poso mentre camino pel carrer saludant als alumnes que quedaven per allà direcció al meu cotxe. M’assento i deixo tot al seient del acompanyant del conductor. Respiro fons uns segons i decideixo començar a conduir cap al hotel que em paguen els del institut on hi estaré tot aquest curs. Tardo 7 minuts i mig en arribar-hi. Aparco i pujo a la meva habitació.

En quan arribo a l’habitació miro el telèfon i veig una notificació d’Instagram de la Cecilia. Abans d’obrir mòbil somric i em tiro d’esquena al llit de matrimoni del hotel.

“Semblo bona tia però si no em controlen molt malota soc...”

Em va posar molt aquell comentari. Així que vaig respondre-li:

“Vull saber amb quina de les teves dues cares has escrit la redacció...”

Truquen a la porta just quan li dono al “enviar”. Obro i es la cambrera del hotel que em porta el dinar.

-Moltes gràcies- li dic a la dona.

- De res i bon profit! –

Començo a dinar a la taula de l’habitació mirant la tele. No m’agrada res del que fan, així que la paro i miro al mòbil.

-Ufff- dic al aire mirant una de les fotos de la Cecilia amb les seves amigues.

2 minuts justos embovat amb les fotos, millor dir, amb ella.

*Cliiing* sona el telèfon.

“Uggh no la llegeixis Bradley, sis plau HAHAHA em moriré de vergonya”

Vaig riure sol a l’habitació i no vaig poder evitar respondre-li de seguida:

“😆😆”

“Que prefereixes dir-m’ho a la cara Cecilia?”

Ell, "l'ajudant de conversa" Tahanan ng mga kuwento. Tumuklas ngayon