Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 53 -

-Val. D'acord. Sí. Però està bé? Què se sap d'ella? -escolto la veu del Bradley seguit amb passes ràpides per l'habitació. Entre obro els ulls a poc a poc, i m'imagino amb qui podria estar parlant. -I el tiquet? -fa una pausa mirant per la finestra. -Està bé, la portaré jo. A les onze sortirà d'aquí.

M'incorporo al llit, quedant asseguda d'esquena a la capçalera blanca amb els peus encreuats sota la manta. Veig com el Bradley es recolza al vidre de la finestra que dona al balcó de l'hotel i bufa mirant al no res, d'esquena a mi.

-Qui era? -pregunto amb un fil de veu mentre em frego els ulls.

Em mira trist, decepcionat per alguna cosa. Entre obra la boca per parlar-me quan es gira de cop al sentir la meva veu, però es manté callat. S'acosta al llit i seu just al costat de les meves cames. Les acaricia amb delicadesa mentre les mira.

-Bradley? -li dic al veure que no té intenció de dir-me res. -Què està passant? -pregunto fluix, amb un to de preocupació, mirant-lo als ulls.

Fa una pausa una mica més llarga del que m'imaginava. Continua mirant-me com si fos algun objecte al que es pogués trencar en un moment, i com que el que em volgués dir, podria fer-lo trencar de debò.

-Has de tornar a Los Angeles. -diu en sec.

-Com? -pregunto confosa i sentint com el pols se m'accelera a passos gegants.

M'agafa les meves mans i les ajunta amb les seves.

-M'acaben de trucar. Has d'anar-te'n.

-Bradley necessito més informació. Expliquem que cony està passant? Per què he de marxar?

-Has de tornar amb la teva mare.

-Bradley, que estàs dient? Ahir mateix la vaig veure i no em va dir pas que havia de tornar el dia següent.

-Cecilia, ha passat una cosa i has de tornar.

-Què? Què ha passat? Explica'm-ho! -dic rascant el límit de perdre els meus nervis i explotar.

-Te mare t'ho dirà en quan estiguis allà.

-Mira, ja m'estic cansant d'aquest joc. N'estic farta de que ningú em digui les coses clares, tal i com són! -dic amb la intenció d'aixecar-me del llit i fer alguna altre cosa, que quedar-me aquí deixant què jugui amb mi.

-Espera't. -m'atura ell abans de que posi un peu a terra. -T'ho diré.

-Bradley, tan és.

-És la teva mare.

Em quedo parada, pensant en lo pitjor.

-Aquesta nit han entrat a casa teva, i la teva mare... Doncs que la teva mare, estava allà. Sola. I que ara està...és a l'hospital.

-Què? És una broma, no? -pregunto amb incredulitat, desitjant que ho sigui.

-No.

-Bradley però, però què? Per què? Què... q-què em passa? No... -tartamudeigo.

-Te mare ara està bé. No m'han dit res més. Només que quan abans hi siguis amb ella, millor.