Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 13 -

Sempre havia pensat que per sentir alguna cosa cap a una persona s’havia de coneix-la bé amb els dies, hauries de viure algunes aventures amb ell/a,... però mai hauria imagina’t sentir el que sentia pel Bradley amb un dia. Amb hores, m’havia demostrat molt del que moltes persones no podrien demostrar cap algú que acabes de conèixer.

Em quedo parada mirant-lo amb ulls brillants quan em diu que ell tampoc para de pensar amb mi. Ho deia tant en serio. Se’m posava la pell de gallina. No em sortien les paraules de la boca després d’allò, i pel que veig, a ell tampoc. Sentim soroll de passes pel passadís. Per fi reacciono, el miro amb cara de “he de marxar o sinó em pillen” i surto corrents abans que em vegin.

Mentre camino pel passadís per anar buscar lo que m’havia dit l’Olivia, em trobo amb la Cristina, la filla de la directora i una de les millor amigues que tinc a part de l’Emma. Ella sempre, sempre es allà quan tinc un problema, o no, però sempre es allà. Cada setmana de cada mes anem a sopar junts, la meva família i ella amb la seva, son molt amics els nostres pares, per això ja des de petites ens coneixem, ja que ella fa 2n de batxillerat i jo no em faig amb cap d’ells.

-Cristinaa!!! Que fas tu per aquí? No tens classe? – li dic rient mentre l’abraço fort.

Els de batxillerat tenen una cargolera al costat de l’institut on estudien tots allà. Ningú entre al edifici on estan els de l’ESO si no es per anar a la cafeteria o per parlar amb la directora.

-HAHAHA m’he escapat de classe...Nahh es broma, però com que ara convalido música tinc una horeta per anar a la cafeteria a prendre algo. I tu quee??? Fent campana ja? - em diu la Cristina.

- Campana jo?? Amb lo bona alumne que sóc. - dic irònicament mentre ric.

– No, però l’Olivia m’ha manat a que vagui a buscar-li un paper al seu despatx.

- Vaja, mira quina cosa més rara no? L’olivia que mai es deixa cap paper... – diu girant els ulls rient.

Les dues riem perquè sabem perfectament que l’Olivia sempre es deixa algo al seu despatx.

-Cris tia ho sento però he d’anar ràpid que sinó encara em renyarà. – li dic trista.

- Clar que sii tranquil·la, ens veiem d’aquí dos dies per sopar eh! – em diu llançant-me un petó amb la mà.

-SIII! – li dic esperant a que arribi ja dissabte.

Corro cap al despatx, agafo el paper, torno corrents i entro a classe.

-Gràcies Cecilia. – em diu l’Oliva.

Torno a seure al meu lloc quan de cop sona la campana de canvi de classe, tot i que no canviem de classe ja que es el primer dia i tota l’estona d’avui tenim a l’Olivia i en Bradley.

“Punyetes si que passa el temps volant tiu...” penso.

-A tots els que no els hi ha donat temps per parlar amb el Bradley, ho farem de cara els pròxims dies a l’hora de tutoria, angles i segurament a les hores de gimnàstica. Ara quan tornin l’Emma i en Bradley farem una activitat amb grup aquesta ultima hora del dia. – va dir la professora.

Se’m va il·luminar la cara al saber que estaria veient al Bradley durant l’ultima hora d’avui.
Als dos minuts després que sones el timbre, entren primer l’Emma i després en Bradley.
Jo amb la cara de embovada que tenia em diu l’Emma.

-Tia, o canvies aquesta cara o et pico.

- Ui d’acord agressiva, però es que es impossible no posar-me d’aquesta manera.

- Ja esta, t’he l’has buscat. – diu

l’Emma agafant-me pel coll jugant.

- Xeee noieees que feu? – salta l’Olivia de cop amb les mans obertes.

- Em vol matar. – dic rient agafant-me de la paret per no caure.

- Déu meu... com estem avui...- diu l’Olivia.- En fi, farem una activitat que ha volgut fer el Bradley amb tots vosaltres, jo no ser de que va, així que endavant.

- Doncs si, ja que em tindreu tot el curs, m’agradaria que m’agaféssiu confiança ja que si mai teniu cap problema, o vulgueu explicar-me alguna cosa, podeu venir a mi, per això he decidit fer una activitat, perquè sapigueu qui soc, perquè sapigueu a qui digueu les coses,...- diu en Bradley mentre es passeja per la classe.

- Una activitat com la d’abans Bradley? – li dic mentre em repenjava de la cadira amb una mirada mig seductora recordonat cada moment amb ell a l'aula de ciències.

- Una mica diferent. – em diu picant l’ull.