Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 16 -

Vaig sortir de la classe vermella mirant al terra. Ja no quedava ningú a les classes, només els professors que tancaven la porta i marxaven amb el seu maletí a la mà. Estava un altre cop als núvols, per variar, caminat pel passadís pensant en el no res direcció a les escales per marxar a casa ja. Sento com algú crida, em giro i era l’Emma. Em vaig sentir tant malament, me’n havia oblidat completament d’ella.

-Cecilia! Eoooo –

- Oiiixx buahh perdona perdona m’he oblidat tia – li dic amb cara de sorpresa i les mans a la boca al·lucinant de lo inútil que em sentia aquell moment.

- Hahahaha eehhh tranquil·la que no passa res, no cal que em diguis el perquè estàs tant despistada el primer dia hehe. – diu l’Emma rient i passant un braç per la meva espatlla.

- Segur... – dic traient tot l’aire acumulat que tenia des del matí.

Vam sortir per fi del centre i vam anar direcció a casa l’Emma com es tradició de cada any dinar allà. Bé, no sempre, però habitualment a casa seva.

Durant el camí anant cap a casa seva li vaig explicar tot tot tot, com li havia promès que li diria.

Ho explicava tot amb emocionalment, estava realment coladíssima per ell amb tant sols un dia.

L’Emma em mirava amb cara d’alegria quan li estava explicant, encara que fos una tonteria, si a mi tal cosa em feia feliç, ella també ho estava.

Finalment vam arribar a casa on ens vam posar a dinar i a veure una pel·lícula per la tele. Vaig deixar el tema Bradley a part. Va costar.

(Punt de vista del Bradley)

Em mataven les ganes de llegir el que havia escrit la Cecilia. Volia llegir-ho ja. Em sentia diferent estan amb ella, es agradable, i aquell moment a l’aula em va superar, llàstima que es el primer dia que ens coneixem perquè tenia ganes.