Ell, "l'ajudant de conversa"

- Capítol 33 -

-Cecilia, com estàs? – em pregunta en Bradley.

- Que collons faig aquí Bradley? – pregunto molt confosa aixecant-me d'una revolada del sofà.

- Eieiei, espera't, no tant despresa, has caigut marejada de la calor, l'alcohol, l'emoció en quan te agafat per portar-te a l'habitació... – comença a dir segut davant meu amb una cadira mentre em toca el cap per mirar si continuo igual de calenta que abans.

- Què acabes de dir??? – em poso nerviosa. En Bradley, però, em relaxa i em fa tornar a estirar al sofà.

- Tranquil·la, estàs bé, només ha durat 3 minuts. – diu agafant-me de la mà per tranquil·litzant-me.

- I... i lo que estàvem fent... que que, no!

- Cecilia, hi ha més dies d'acord. – em somriu i em besa al llavis. – Veu aigua.

Assenteixo amb el cap i agafo el vas que m'ha ofert. Em sento tant tant tant estranya i alhora tant gilipolles, mai més ben dit, per no haver continuat amb el que fèiem. Ara mateix m'odio. Però, llavors veig en Bradley que es preocupa, que no ha rebotat com altres quan passa "x" cosa i em conforta per dins.

-Bradley, ho sento.

- Sentir el que? Per mi? – es sorprèn acostant-se a mi ajudant-me acabar d'aixecar-me del sofà.

- Per això, em sap greu. Quina vergonya... – dic fluixet ja de peus.

- Eh, que no passa res val? Que ja et vaig dir que em tindries aquí, passes al que passes. Ara descansa que són les cinc i mitja de la matinada.

De la situació, se'm cau una llàgrima en silenci per la galta, de seguida l'abraço, no vull que em vagui la cara.

Em fa un petó al front en quan estic envoltada completament pel seus braços.

-Merda!! No!! NO, NO, NO pot ser! – de cop m'enrrecordo, em separo dels seus braços.

- Què passa Cecilia?! – es sorprèn el Bradley preocupat.

Em trec el telèfon del sostén el mes ràpid possible.

-No he avisat a la meva mare que no tornaria fins avui pel matí, bua, no puc anar pitjor...

Obro el mòbil, m'estranya que no m'hagi matat a missatges o trucades. Només tinc un missatge, de la Cristina:

"He avisat a te mare per tu, ser que estàs amb algun noi i per experiència mai ens recordem d'avisar a la mama, m'ha sorprès que ho hagis fet amb mi...en fi. Què no et preocupis, li he dit que estem amb unes amigues, apa, de res!"

-Buaaa, menys mal...deu meu! – li somric en Bradley.

- Aiiix, que n'ets de difícil... – em diu el Bradley agafant-me la cara a lo bestia i donant-me un petó d'alegria.

"T'ESTIMO MIL EN SERIO, GRÀCIES!"
Li envio a la Cristina.

-Ara si que si, amunt! – m'agafa en braços en Bradley com quan m'he marejat abans. – Si vols, puc anar a dormir al sofà... – diu rascant-se la nuca un cop m'ha deixat de peu a l'habitació per no molestar-me.

- NO! No em deixis sola dormint aquí, si us plau! – poso cara de gos trist.

Els dos riguem.

-Oh! Però no tinc res per dormir, amb el vestit no crec que sigui bona idea...- dic rient.

En Bradley li falta temps per obrir l'armari i agafar una dessuadora negre amb la lletra "V". Començo a pensar que té una obsessió amb la lletra "v". De totes maneres, la dessuadora es enorme i preciosa, vull dir, que em flipa el disseny.

-Aquí tens senyoreta, alguna cosa més? – diu bromejant.

- No gràcies... – li faig una ganyota somrient.

Intento agafar-me la cremallera del vestit, però no hi arribo. En Bradley que no para de mirar-me, somriu i m'ajuda. Comença a baixar la cremallera poc a poc, fins que arriba al final, on acaba la columna vertebral. Em giro i li faig un "gràcies" amb un tic al ullet. En Bradley seriós s'aparta uns centímetres perquè m'acabi de treure el vestit. Baixó els tirants del meus ombrós, i els passo entre els braços, deixo al aire la meva pell nua amb el sostén i el vestit en la meva cintura.

-Et quedaràs aquí mirant-me?

*NOTA:

 capítol curtet, no em mateu juju. Aquest es especial ja que no hauria d'haver-se penjat avui, pero com vaig faltar ahir... TAXAN.

Si mai no un agrada un capítol diguem-ho pel comentaris, o comenteu el que us agradaria llegir. Aquesta historia no esta escrita del tot, la vaig fent mica en mica. 

El pròxim capítol demà al matí, i possiblament per la nit un altre, que es cap de setmana va! 

Gràcies!!!