- Capítol 4 -

537 14 1
                                    

Tots m'estan mirant. Em dona un atac de riure dels que no paren fins passats 5 minuts o més.

- Cel tia para ja, em petarà un pulmó.- va dir l'Emma intentant pronunciar les paraules del riure.

Tota la classe està rient com si no hi hagués un demà. Era el centre de tensió, tothom se li estava engantxant el riure, fins i tot el Bradley que encara no li he sentit la veu i ja plora del riure.

- Vinga va, parem ja que aviat sonarà el timbre per anar al pati- diu l'Olivia amb els ulls vermells de riure tant com tots.

- Ho sento. - dic rient una mica més calmada.

- Que faríem sense tu a la classe Cel...- diu l'Emma mirant-me encara rient.

Quan tothom ja està mig relaxat la professora comença a parlar.

- Bé doncs nois, durant tot el dia tindrem el Bradley a la nostre classe, així que aprofitem el temps per xarrar amb ell, preguntar coses que vulguem saber,... però abans que es presenti com es degut.

- Bon diaaa, em dic Bradley i vinc d'Anglaterra, estaré aquí durant tot el curs intentar-vos ajudar a tots, ....

Ja no sento res més des del "estaré aquí tot el curs", estic embadalidíssima. Ell continua parlant mentre jo estic als núvols sense saber el per què.

Quan acaba de parlar, l'Olivia diu:

- Avia'm nois, que ja és hora, seguirem parlant a la següent classe. Com ha dit en Bradley vol parlar individualment amb cada un de vosaltres després, així que ens veiem després.

Just quan acaba de dir la frase l'Olivia, sona el timbre.

Em giro per agafar l'esmorzar de la motxilla mentre que tothom sortia de la classe impacientment.

- Emma, esperem. - vaig cridar.

M'aixeco de la cadira i camino fins la porta on amb un somriure li dic:

- Fins ara Bradley! - saludo acabant amb una mirada al terra, somrient, mentre em dirigeixo a la porta per sortir al pati.

- Fins ara Cecilia! - em torna el somriure abans de sortir per la porta.

Té una veu tant tant tant encantadora.

- Tiaaa sap el teu nom ja!! - va dir cridant just sortint de la porta l'Emma.

- Emma callaa jajajaja- vaig dir-li tapant-li la boca amb les mans.

- Mira-la HAHAHA ja ni em diu adéu des de que has arribat. - va dir l'Olivia mirant en Bradley mentre feia signar-lo uns papers del institut.

No va dir res en Bradley nomes va riure mentre signava el paper, no va treure el somriure fins que va acabar.

-És molt divertida ella, és qui dona llum a la classe. -va diu l'Olivia orgullosa.

No sabia que dir en Bradley, sentia alguna cosa estranya entre la Cecilia i ell. Alguna cosa bonica, que el feia somriure en quan hi pensava amb ella.

Ell, "l'ajudant de conversa" Donde viven las historias. Descúbrelo ahora